Arriba el Nadal, una data sempre agredolça, i no només per la política ni tampoc ara per la presència de presos polítics, als quals tots recordarem també. Nadal és també sinònim d'aparició estel·lar borbònica. En aquesta ocasió, el Borbó ha passat bastant desapercebut amb un discurs bastant pla i estàndard, en el qual s'ha limitat a dir el “bon Nadal” de rigor, i a demanar unió i una defensa de la Constitució. Ja ho veuen, ben descafeïnat si s'esperaven que cridés 'a matar' com el 3 d'Octubre de 2017.
Per nosaltres, Nadal és sinònim també de Francesc Macià, i Macià és sinònim de caràcter i de Catalunya. El primer president de la Generalitat restaurada va accedir proclamant una República que va durar ben poc, i en va sortir amb un autogovern que distava d'exercir el poder que havia exercit feia segles, però que 80 anys després, seguim dempeus defensant. Hem avançat en aquests 80 anys? Doncs mirin, si entren a les xarxes socials segurament es deprimiran, però la veritat és que després d'una Guerra Civil, una dictadura de 40 anys, una 'transición modélica' amb les renúncies dels demòcrates de veritat a canvi d'un pacte avui més que obsolet, Déu n'hi do.
Però poc a poc, l'Estat s'encarrega que tornem enrere, i això s'ha evidenciat sobretot des de mitjans de 2017, quan Catalunya ha premut l'accelerador cap a la llibertat. Remenant grups de Telegram amb milers de persones organitzant la gran mobilització del 21D, un se n'adona que, segurament, més de la meitat dels integrants van ser finalment indiferents a les convocatòries. Som en un moment diferent, sense gaire rumb ni lideratge clar, com hem anat explicant durant aquests mesos, i això es nota. Però també és un bon moment per prendre's un respir i intentar no impregnar-se de la negativitat de les persones que estan interessades a desgastar encara més el moviment per guanyar alguns seguidors més o per treure el cap en una llista, o per netejar-se la consciència, rescatant debats estèrils i tirant-se els plats pel cap. Influencers, en diuen.
Des del Dietari del Procés nosaltres seguirem relatant, com sempre hem fet, tot allò que passa, i com ho veu la gent, hi estiguem d'acord o no, perquè el nostre propòsit és el de deixar-ne testimoni, amb la nostra visió crítica; una visió val a dir que força encertada, i és que el projecte complia la setmana passada 6 anys de recorregut i, durant tot aquest temps, i el que ens queda, de ben segur que tots hem après alguna cosa, oi?
