Veient la situació política en que ens trobem a Catalunya, més d’una vegada m’he preguntat quina seria la meva ideologia si em posés a la pell d’un “espanyol” (jo no me’n sento). Doncs be, el cas és que he arribat a la conclusió que, si jo em sentís espanyol, seria nacionalista, conservador i… votant del PSOE! Al principi pot semblar estrany; per tothom és sabut que el partit nacionalista i conservador per excel·lència és el PP. Però tot i així, posem-nos, com he dit abans, a la pell d’un espanyol: pel que es pot sentir i llegir actualment als diferents mitjans de comunicació, un dels objectius primordials dels espanyols és preservar “la unidad nacional”. I si per preservar aquesta unitat s’han d’abandonar la dicotomia dreta-esquerra, doncs s’abandona (això explica el silenci de tots els sectors progressistes i d’esquerres espanyols durant la negociació de l’estatut). Sabent doncs que el més important és preservar aquesta unitat, seria bo analitzar els mitjans que utilitzen els seus partits polítics. Em centraré únicament en els dos principals partits espanyols presents al Congrés dels Diputats (PP i PSOE).
El PP, per dir-ho finament, poc sensible a les realitats nacionals existents a l’Estat Espanyol, s’ha vist gairebé sempre obligat a governar amb el suport de les elits nacionalistes de les comunitats autònomes (PNB i CIU). Aquest fet, obligava, si més no en part, a mantenir una política més aviat de staus quo envers els seus socis. Si be és cert que ideològicament no es van obtenir més llibertats amb aquells pactes (crec que actualment ens mantenim en el mateix nivell que durant els governs d’Aznar), s’ha de reconèixer que Catalunya “en sí” funcionava millor del que funciona ara i que els polítics catalans oferien una imatge de fortalesa i coherència envers ells mateixos molt més forta que actualment.
En canvi, el PSOE, utilitza un altre mètode. Es tracta de mobilitzar l’aparell regional de partit, PSC i PSV, per tal d’intentar guanyar les respectives eleccions. La seva propaganda es basa en més “política social” i menys “política ideològica”, és a dir, “fets, no paraules”. Un cop els ciutadans n’han quedat convençuts, només fa falta pactar amb alguna força amb ganes de governar (ERC i ICV a Catalunya) i ja tenim una perfecta organització política a l’estil colonial: un partit que des de la metròpoli dirigeix l’acció política de la colònia en qüestió i que té com a objectiu principal eliminar qualsevol sentiment identitari no espanyol a base de diners (que per altra banda, hem pagat nosaltres).
Arribats a aquest punt, i comprovant el que ha passat aquests últims anys, la conclusió que se n’extreu (o que jo n’extrec) és que és el PSOE i no el PP el que veritablement està esborrant qualsevol signe de catalanisme, ja que el PP es conformava en pactar amb “nacionalistes de dretes” i deixar la política de Catalunya a les seves mans, mentre el PSOE participa activament en l’eliminació de “la crosta nacionalista” .
No sé si aquest escrit és fruit d’un mal coneixement de la política per part meva però, sincerament, després d’analitzar el que he escrit, espero que si pel be de tots.
Jaume Vidal Feliu
