Moureialmadrinhades

            Segurament l’article de Jaume Cusó, Mourinhades, del 19-08-11, a l’Indirecte, m’ha inspirat el nom d’aquest. Volia posar un títol igual, però diferent. Això és el que m’ha sortit. El que vull dir és que ja no és només el tal Mou el qui fa mourinhades, sinó que és tot el Reial Madrid. Des de la directiva, passant pels jugadors i arribant a la majoria de madridistes, que defensen les absurditats del boig de l’entrenador i, fins i tot, asseguren que els culpables de tot l’enrenou és el Barça. La directiva calla, actua i atorga. Fins aquí podíem arribar.
 
            Es nota que aquests dos equips són de dos pobles diferents, pobles en el sentit de nacions, de sagues i d’aviors. Es nota que un pertany a un lloc on els seus habitants s’han dedicat històricament a treballar per guanyar-se les garroves i han guanyat temps posant en marxa un teixit industrial, sense perdre el tren respecte d’altres països europeus que havien fet la revolució industrial. L’altre poble pertany a un territori on la majoria dels seus habitants es dedicaven a guerrejar i a sestejar, somniant que el seu país era tan gran que allà el sol no es ponia mai. Un poble de cavallers i guerrers que es dedicaven a conquerir territoris, dones i a menysprear la classe treballadora, que era la que s’ajupia al camp per intentar arreplegar les collites que la terra produïa. Aquest poble va perdre el tren de la modernitat i va quedar quasi dos segles enrere respecte de la revolució industrial europea. I encara es nota amb la crisi actual.
 
            Si aquest poble és el més gran és perquè és el més poderós, el que té una llengua que parlen més persones i el que té l’equip millor de la terra, amb l’entrenador millor del món (especialitzat en saber ficar el dit dins un dels ulls de qualsevol contrari), els jugadors més excel·lents, el directius més avançats i els aficionats més importants del planeta. Per això, si un equip com és el cas del Barcelona, que pertany a un dels pobles conquerits, amb una llengua insignificant, intenta pujar i asseure’s sobre les barbes del totpoderós Madrid, ells cercaran la manera de dominar-los i utilitzaran tota la violència que els proporciona la seva major corpulència per derrotar-los. Si no ho aconsegueixen, serà perquè els jugadors del Barça fan teatre i es tiren en terra, perquè l’àrbitre els ajuda i perquè entre tots posen nerviosa la pilota que després no sap entrar les vegades que correspondria a la porteria del Barça.
 
            Tot això es va poder veure quan es va posar una càmera de televisió dins el passadís de sortida al camp dels jugadors del Moumadrid, després del descans, quan es donaven ànims i comentaven que a aquell equip de nanets se l’havien de menjar amb patates sense passar pena. Que ells eren gegants comparats amb l’equip contrari i que això estava fet. I varen perdre, i varen començar a tirar homes enlaire, fins que es va armar la gresca final.
 
            I als guerrers de l’altiplà ara no se’ls ocorre res més que dir que els jugadors del Barça fan comèdia, que ells són els que haurien d’haver guanyat perquè juguen millor, que el dit de Mourinho assenyala el camí que ha de seguir el Madrid, que el Guardiola i el Piqué estan sonats per haver dit que això no acabarà bé. Que el Madrid és el millor equip que hi ha sota la capa del sol, que el Mourinho és el millor entrenador del món i que el Ronaldo és el millor jugador dels cinc continents. Si després només té tres vots de periodistes que avaluen el millor jugador d’Europa i dos jugadors del Barça queden per davant d’ell, serà que han comprat els vots dels restants, perquè ells són els millors. Dir que són els millors i negar que juguen brut és una manera més de fer moureialmadrinhades. S’han afegit a la colla de polítics, periodistes i tertulians que no tenen altra intenció que humiliar el poble català, però no ho han aconseguit ni ho aconseguiran.