Finalment, fins i tot els letàrgics i acomodatius espanyols han començat, lentament, a rebel·lar-se contra una democràcia falsament democràtica. I se’ls coneix com als “indignats”, una mena de còpia a una altra escala i amb diferències d’allò tan nostrat del “català emprenyat”.
Confesso que m’agradaria molt que la nostra revolta, la que ha començat a Madrid i que aquí provincianament anem copiant a Barcelona o a d’altres ciutats del país, s’empeltés de la revolta democràtica del 10J que va fer sortir al carrer més d’un milió de persones, emprenyades (indignades?) amb el tracte rebut del TC pel nou Estatut(et) català, clamant al cel el dret a decidir que hauríem de tenir, si Espanya no s’enroqués a negar allò que és just i democràtic.Confesso també que motius per a la indignació n’hi ha molts i variats. Cadascú és lliure d’indignar-se amb allò que li toqui més el que no sona.
Jo, personalment, trobo indignant QUE:
– la democràcia espanyola no accepti el dret a l’autodeterminació de Catalunya
– Espanya ens robi cada any més de VINT MIL MILIONS D’EUROS, i a més ens acusin de ser insolidaris, lladres i garrepes
– el nostres treballadors no rebin un sou per viure dignament, dels més baixos d’Europa, i amb el cost de la vida dels més cars de la Unió
– el preu de l’habitatge (propietat o lloguer) sigui tan desproporcionat amb els sous de la gent
– tanta i tanta gent no pugui accedir a una feina i hagi de malviure indignament, mentre al Govern espanyol l’expedienten per no haver aplicat encara la directriu europea de la limitació de sou dels banquers
– es socialitzin les pèrdues i es privatitzin els guanys, tot protegint els responsables principals de la desfeta econòmica
– el sistema de partits impregni i embruti les nostres institucions, començant per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i acabant per qualsevol agència o organisme públic català, on els gerents que haurien de ser professionals de vàlua reconeguda, acabin sent gent triada a dit pels partits de govern
– encara a hores d’ara, insultar Catalunya sigui profitós electoralment a Espanya
– al País Valencià, Balears i la Franja de Ponent la llengua estigui perseguida i atacada i que l’Estat no hi faci res
– els espanyolistes ens diguin que l’espanyol està perseguit a casa nostra, i vulguin tornar a imposar la seva llengua a Catalunya, començant per l’escola
– a casa nostra la majoria de catalans s’entestin a ensenyar als seus fills que cal parlar en espanyol amb la gent de fora, i que els únics bilingües siguem els catalans, quan tothom sap que si una llengua deixa de ser útil i necessària, desapareix en poc temps
– els diputats triats per representar Catalunya votin sempre en contra dels nostres interessos
– els espanyolistes puguin difondre missatges xenòfobs o racistes impunement
– el sistema judicial estigui esbiaixat i manipulat pels partits polítics
– la nostra autonomia estigui tutelada per un sistema legal fet a mida pels qui no volen el nostre progrés ni benestar
– es puguin presentar candidats a les eleccions amb imputacions per corrupció
– els partits polítics puguin prometre qualsevol cosa sense cap responsabilitat legal per incompliment de promesa electoral
– s’il·legalitzin partits polítics al País Basc, es tanquin diaris i es torturin innocents en nom de la lluita antiterrorista
– la Falange sigui un partit legal
– un partit fundat per franquistes, com és el PP, gosi donar lliçons de democràcia a la resta
– haguem de mantenir econòmicament una família reial “irresponsable” jurídicament, que ningú no ha votat i que ningú no sap què fa o quins ingressos rep
– els partits polítics rebin finançament públic i no hagin de rendir comptes dels deutes que tenen i com reben i gasten els diners
– els polítics gaudeixin d’uns privilegis que neguen i retallen als seus ciutadans
La llista seria, sens dubte, encara més i més llarga, però aquest tast ja ens en dóna una bona idea de l’abast de la indignació. Si n’hi voleu afegir més, entre tots la llista acabaria sent més completa!
Ara, finalment, només resta esperar que el sistema polític i judicial espanyol promogui encara més les revoltes amb les prohibicions i la repressió policial que el caracteritza. Bona sort a tothom, aquest pot ser el començament d’un canvi més profund del que els partits polítics voldrien.
