El productor Mike Smith, la persona que va rebutjar els Beatles per a la discogràfica DECCA, va morir el passat dia 3 de desembre a l’edat de 76 anys.
L’any 1961 Smith treballava a Decca Records i va ser enviat a Liverpool pel seu superior, Dick Rowe, per a veure actuar un nou grup anomenat The Beatles, el manager del qual era Brian Epstein, un important distribuïdor de discos de la zona. Quan Epstein es va convertir en el manager dels Beatles, va utilitzar els seus contactes en el món de la indústria musical per a aconseguir un contracte de gravació. Brian era el propietari de NEMS, una gran botiga familiar d’equipament per a la llar, que el jove Epstein va ampliar amb instruments musicals i discos.
Per cortesia cap a un dels seus gran clients, Decca va enviar Mike Smith a Liverpool el 13 de desembre de 1961 i va veure els Beatles en una actuació al Cavern. El que Smith va escoltar li va agradar prou com per a organitzar una audició oficial als estudis de la discogràfica a Londres (Hampstead Studio No. 3, 165 Broadhurts Gardens, London NW6) per al dia 1 de gener de 1962, ara ha fet justament 50 anys.
La sessió va començar a les 11 del matí i va durar aproximadament fins les 2 de la tarda. Mentre que els Beatles volien interpretar el seu propi material que havien composat John Lennon i Paul McCartney i el seu repertori habitual al Cavern, Brian Epstein va voler que toquessin també d’altres temes clàssics més suaus en un intent d’agradar el productor. La decissió no va satisfer el grup, tot i que la van acceptar. A aquest inconvenient es va afegir el fet que Mike Smith no va voler que toquessin amb els seus destartalats amplificadors i els va fer utilitzar l’equip de l’estudi, més professional, però amb el que el grup no estava habituat. Smtih, a més a més, va fer tard i no estava en les millors condicions possibles després de la festa de cap d’any de la nit anterior.
Els 15 temes que els Beatles van interpretar van ser:
Like Dreamers Do
Till There Was You
Sure To Fall
Love Of The Loved
September In The Rain
Bésame Mucho
Searchin’
Money
To Know Him Is To Love Him
Memphis
Hello Little Girl
The Skeik Of Araby
Take Good Care Of My Baby
Three Cool Cats
Crying, Waiting, Hoping
Finalment, Decca va decidir no fitxar els Beatles, en una decissió que tradicionalment s’havia atribuit al responsable de la producció (A&R) Dick Rowe. La realitat és que Rowe va dir a Smith que escollís entre els Beatles i el grup que també havia fet una prova aquell mateix dia, Brian Poole & The Tremeloes, atès que era un productor jove i que encara no el veien capacitat per a treballar amb dos grups alhora. Malgrat que els Beatles els havien agradat molt, es va decidir oferir un contracte de gravació a Brian Poole atès que vivien prop de Londres i els tindria més propers (i generarien menys despeses). John Lennon, com escriu Philip Norman a la seva biografia, va culpabilitzar sempre Brian Epstein d’aquell rebuig, a causa del repertori que els va obligar a tocar aquell 1 de gener.
Aquella fatal decissió ha estat qualificada com el més gran error de la història de la música, tot i que Dick Rowe poc després contractaria els Rolling Stones per recomanació de George Harrison.
Per la seva part Mike Smith es convertiria en un productor d’èxit, amb alguns números 1 a les llistes, treballant amb gent com els Applejacks, el mateix Brian Poole, Billy Fury, Georgie Fame i Alan Price, entre d’altres. També va produir Pete Best i el grup que va crear quan va ser acomiadat dels Beatles poc temps després.
Aquelles sessions de la Decca d’ara ha fet 50 anys, han esdevingut un dels discos de col·leccionista més coneguts de l’univers beatle.
