Mentre el debat sobre l’alternança entre Montmeló i València plana per sobre del país, aquest any el Gran Premi d’Espanya de Fòrmula 1 va aconseguir trencar una dinàmica negativa, en quant a públic visitant, que ja feia cinc anys que durava. Enguany, entre els quatre dies que va durar la prova, van passar pel circuit vallesà 218.331 persones, mentre que el 2012 van ser 185.500. Les valoracions que en feia el director del circuit, Salvador Servià, no podien ser millors tenint en compte el futur incert de la prova, sobretot més enllà del 2016 quan acaba el conveni que lliga Catalunya amb el magnat de la competició, el totpoderós Bernie Ecclestone a qui li surten dia sí dia també ofertes per portar proves del campionat arreu del món.
La F1 és un dels media-events més importants que té un país –apel·lant a les teoritzacions que n’han fet els acadèmics Miquel de Moragas o Jordi de San Eugenio–; també Catalunya, sobretot ara que posar en valor internacionalment la seva imatge és tant important. De fet, esdeveniments d’aquestes característiques reforcen altres actius (econòmics, culturals, esportius..) del seu entorn. I, saber-ho veure també forma part de l’èxit de l’organització. Part de l’increment d’espectadors d’enguany es deu als nous paquets turístics que s’han comercialitzat a nivell internacional –sobretot a Anglaterra, on hi havia gent que ja tenia les entrades des del passat mes de novembre–. Barcelona Turisme i el Circuit de Catalunya han treballar conjuntament per oferir un producte atractiu i de gran valor afegit pels aficionats al motor: la marca Barcelona –potent per si sola– associada al mediatisme dels bòlids d’Alonso, Webber o Vettel. Les grans proves esportives són, a tots els efectes, un dels principals atractius per revaloritzar la marca d’un territori. I, al costat d’uns Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol, el Campionat del Món de Fórmula 1 és un altre esdeveniment estrella per a qualsevol estratègia de place-branding (vegeu-ne el fantàstic llibre, del 2011, que n’ha tret el company San Eugenio, Teoria i mètodes per a marques de territori).
A més petita escala, Catalunya comptarà aquest estiu amb un altre macroesdeveniment: el Mundial de Natació. Caldrà veure si, des de la ciutat de Barcelona i l’organització es saben buscar les complicitats necessàries per fer d’aquest un nou aparador del país. Tot és una política de pluja fina per teixir aliances, mostrar singularitats i posar en valor els actius estratègics de Catalunya.
