Les activitats sospitosament il·legals d’un membre de la família reial espanyola ha tornat a disparar la polèmica “monarquia versus república” que apareix i desapareix cada dos per tres.
Catalunya tolera passivament la monarquia espanyola, encara que cada vegada menys, degut a una manca de moviments continuats i efectius que portin a un sistema polític diferent a l’actual (la independència per a alguns, o el federalisme republicà amb Espanya per els més conformistes).
Em sembla evident que la monarquia espanyola ha sofert els darrers anys un desprestigi que s’ha produït en gran part per culpa dels mateixos membres reials, i també per la maduresa que algunes noves generacions demostren davant una institució imposada i de principis propers a la il·legalitat (impunitat jurídica del rei, preferència del baró per la continuïtat del sistema, etc.).
Malgrat els esforços per sobreviure com a institució, dubto molt que el segon marit de la senyora Letizia Ortíz arribi a ser el rei que retorni prestigi a la monarquia, encara que no li manca vocació de gerro de flors.
Catalunya ha de decidir si vol continuar acceptant fer part d’una Espanya monàrquica, o fer el camí independent que cada vegada més ciutadans desitgen. Tots els polítics que van proposar solucions autònomes per Catalunya durant la darrera campanya de les eleccions catalanes, han de tornar a fer propostes concretes ara. No és justificable el silenci de Carreteros, Laportas i molts d’altres.
Tornar a callar i desaprofitar totes les ocasions per donar a la població de Catalunya la possibilitat de decidir el seu futur és un despropòsit històric imperdonable.
