Moltes persones pensen que l’Estat català independent ha de ser republicà, per convicció o perquè identifiquen la monarquia amb el Regne d’Espanya, però fóra erroni no fer-se dues preguntes, ¿Què és més convenient per assolir la independència? ¿Què és més favorable per l’Estat català?. Ja Cambó responia “Monarquia? República?: Catalunya!”, i reblava Joan Sales, polemitzant amb Josep Carner: “’…totes les nacions tenen defectes i seríem ben pàmfils si imaginàvem que la nostra serà en això diferent de totes les que hi ha i hi ha hagut en el món a fi de fer feliç el ‘príncep dels poetes’ (…) fóra en tot cas un escrúpol de monja que de tant voler una nació sense defectes ens deturéssim de fer-la; és que n’hi pot haver cap de pitjor que la inexistència? Somniar perfeccions ve després d’assegurar existències.”
Des d’aquest punt de vista, no és rellevant que el catalanisme, especialment d’esquerres, hagi estat històricament republicà, o monàrquic per mera conveniència, perquè es referia i refereix a la forma de l’Estat espanyol, entenent que era més favorable per Catalunya que Espanya fos republicana a què fos monàrquica. No es tracta d’això, sinó de l’Estat català, de la conveniència de la Monarquia o la República per la Catalunya independent. Qui només vulgui la independència de Catalunya si és republicana, o si és monàrquica, o socialista, o liberal, o europeista, o cristiana, o laica, o multicultural, o pacifista, o solidària, o de tots els Països Catalans alhora, o democràcia avançada, o … (ací cadascú que posi allò que vulgui, el seu “escrúpol de monja” favorit); qui subordini i condicioni la independència al seu preferit model de societat, millor que no es torbi i no continuï llegint¨aquest article, adreçat als que volen només la independència. I punt. I apart.
Si només ens fixem en la probabilitat, sembla clar que la Catalunya independent serà una república, per les següents raons: manca de dinastia històrica; context internacional republicà, on en un segle no s’ha creat cap monarquia a Europa, i molt poques al món; i manca de suport popular: els monàrquics a Catalunya ho són de la Monarquia espanyola i de mantenir Catalunya al Regne d’Espanya, els independentistes catalans no son monàrquics.
Nogensmenys, si l’Estat propi és l’objectiu i la dicotomia independència/dependència és a hores d’ara la contradicció principal que desplaça i subordina totes les altres, el dilema monarquia/república esdevé una contradicció secundària que s’ha de resoldre al servei de l’assoliment de l’Estat propi. Fer el contrari fóra caure en l’oportunisme dogmàtic, per insistir en la centralitat d’una contradicció ara no principal (monarquia/república, capitalisme/socialisme, etc) al moment erroni.
Article publicat al diari Avui el divendres, 14 de maig de 2010. Podeu llegir la resta de l’article aquí.
