Mona, un referent de país

Sortint de l’Eix, prop de l’aeroport de Girona –aquell que ja comença a patir per si Ryanair l’abandona com ha fet amb el de Reus– i al costat de la ruta que porta a la Costa Brava s’hi amaga una instal·lació del qual nosaltres catalans en podríem estar orgullosos: la Fundació Santuari Mona. He tingut la sort de visitar aquest centre de recuperació de primats aquest cap de setmana, de la mà d’una de les investigadores que hi treballa, i en sortir tens la sensació que, moltes vegades, el país té espais que no ha sabut potenciar prou i que amb una mica més de branding ajudarien a la promoció internacional catalana.
 
Aquest centre, iniciat durant el tombant de segle per iniciativa de la veterinària Olga Feliu, ha esdevingut pioner en a l’acollida i cura d’aquells primats (ximpanzés i macacos) que no poden tornar a viure en llibertat a causa del seu contacte amb l’ésser humà. Animals procedents de decomisos policials, de circs o, fins i tot, algun que ha participat en més d’un xou a la televisió viuen ara en un espai de més de 5.000 metres quadrats amb l’esperança de trobar un hàbitat digne, de recuperar aquelles qualitats que, com a animals, no havien d’haver perdut mai pel contacte amb una altra espècie. “L’objectiu és deshumanitzar-los, que deixin de ser l’humà que la majoria de vegades se’ls ha volgut fer ser”, ens deia una investigadora voluntària de la Fundació.
 
Ara que es diu que la investigació ha de ser una de les potes de la societat del segle XXI, centres com aquest desenvolupen treballs realment interessants per avançar en l’estudi del comportament animal i, més encara, si es tracta de ximpanzés –animals que han desenvolupat una intel·ligència com la “d’un nen de set anys”, explicava la mateixa–. En un camp científic tant especialitzat, com sembla que és la primatologia, és bo tenir en compte aquestes iniciatives pioneres a Europa i que acullen investigadors i voluntaris a nivell internacional. Sense anar més lluny, en vam conèixer un parell d’anglesos i una estudiant de Portugal.
 
Un país creix quan sap trobar quines són les seves fortaleses en tots els àmbits. I, moltes vegades, algunes actuacions queden desdibuixades per la presència d’iniciatives que tenen més glamour, que venen més a nivell mediàtic, que tenen més poder d’atracció turística. És ben cert que la tasca que fan a la Fundació Mona té un valor cabdal per teixir centres de rellevància en la investigació biològica i conscienciació ambiental, aspectes que també han de formar part de la cadena de valor que ha de fer de Catalunya un país d’excel·lència.