Molts defensors del bilingüisme volen calar foc a la llengua sotmesa

             Els ha fugit la vergonya, ja no estan empegueïts de dir el que pensen, no s’avergonyeixen de dir clarament que els és indiferent el destí de qualsevol llengua històrica d’un país, millor dit, no se n’estan de dir que els és igual si aquestes llengües desapareixen. Només els queda manifestar que voldrien eliminar-les, perquè queda clar que pensen substituir-les. De totes maneres els hem d’agrair que parlin amb tanta franquesa, perquè si sabem de quin mal hem de morir, pot ser hi puguem posar remei. No hem d’actuar com els fumadors que saben que es posen en perill d’adquirir una malaltia incurable i no fan res per impedir-ho.
 
            Ha estat molt interessant la lectura de l’entrevista que ha fet E. Borràs, per al Diari de Balears, a Gloria Lago, presidenta de Galicia Bilingüe i professora d’anglès a un institut de Vigo. Intentaré explicar-vos què desitja una entitat que s’autodenomina com a bilingüe. Diu que a Galícia el PP els ha enganat perquè ells creien que amb el decret de plurilingüisme un infant podria estudiar el 100% dels continguts en la seva llengua, la llengua triada pels pares. Com que a Galícia les classes es fan en la llengua majoritàriament escollida, no poden consentir que hi hagi pares que han triat l’espanyol i hagin d’estudiar en gallec. Això passa perquè la Llei de normalització lingüística prohibeix la separació de l’alumnat per qüestions de llengua. Doncs aquesta associació pretén que el PP, amb majoria absoluta, canviï la Llei i que s’escolaritzin els infants en classes diferents segons la llengua elegida.
 
            No admeten el fet que el Decret obligui a fer en espanyol les matemàtiques i les ciències, perquè diuen que les humanitats que s’han de fer en gallec, tenen més text i requereixen memorització. En canvi troben que a les matemàtiques s’ha de parlar poc. Què us sembla? Deuen comptar fins i tot les paraules que s’empren a cada assignatura. També es queixen que encara hi ha llibres de matemàtiques en gallec i que no n’hi ha del medi en espanyol. Quan l’entrevistador li diu que ja no s’editen llibres de matemàtiques en gallec, ella contesta que empren els de l’any passat. També afirma, cosa totalment incerta i increïble, que es persegueix que es facin servir llibres de medi en espanyol i que això no es fa si s’usen llibres de matemàtiques en gallec. Aquesta cançoneta i aquest tipus de mentida els coneixem perfectament per aquí.
 
            En resum, l’objectiu fonamental d’aquesta organització, segons l’entrevista a Gloria Lago al Diari de Balears: “…Volem que puguin estudiar en un sistema monolingüe, com tots els altres al·lots d’Espanya i del món. No deixarien d’aprendre res, aprendrien l’altra llengua bé i es formarien de la millor manera possible: en el seu idioma.” El sistema d’immersió lingüística li sembla una aberració i atípic en una democràcia. Clar, és l’únic sistema que permet als no catalanoparlants aprendre la llengua catalana. Quan li demanen si creu que el gallec corre risc de desaparèixer, contesta el següent: “Una llengua parlada per un nombre limitat de persones, evidentment, corre risc de desaparèixer. Però el que no es pot fer és intentar conservar-la restant llibertats als altres i perjudicant l’educació dels infants. No creim que perquè els nins tinguin més assignatures en gallec hi hagi d’haver més parlants en gallec. Obligar no és una manera efectiva de promoure la llengua.”
 
            No té pèls a la llengua, pensa que la normalització lingüística és una aberració democràtica. Té clar que no vol que els seus fills estudiïn en la llengua del país, llengua que diu que és parlada per un nombre limitat de parlants, com si l’espanyol fos parlat per un nombre infinit de persones. Vol exercir el seus drets individuals a Galícia i no permet que nosaltres els puguem exercir a Extremadura o a Madrid. Si la seva doctrina l’aplicàs contra l’espanyol, tothom diria que és una persona boja, però com que ho fa contra una o contra totes les llengües minoritàries de l’Estat espanyol, li permeten que a aquestes llengües els pugui calar foc. Al Principat, a València i a les Illes hi ha associacions que tenen les mateixes idees, i partits polítics també. És per això que es vergonyós que als dirigents de CiU se’ls hagin creuat els cables i hagin pensat en la possibilitat de pactar amb un d’aquests partits.