Mentre a Madrid es demostra que el PP ha estat el partit més corrupte de la UE i que el cas Gürtel li ha explotat a les mans, quedant demostrat que durant la legislatura d'Aznar hi havia llicència per a enriquir-se a càrrec dels doblers que pagam tots, a Barcelona els “Ce essa” (la mare dels partits més obcecats a fer-nos desaparèixer com a poble), amb el Carrizosa al davant s'han enfrontat al president del Parlament català, perquè no han pogut consentir tenir un llaç grog a un metre o a un metre i mig de distància. Si això no és una malaltia mental, no sé què ho serà? O sí…, a Palma, la delegada del Govern, Maria Salom, fidel a la política FAES d'Aznar, el pare dels governants corruptes, s'entossudia a obstaculitzar la normalització de la llengua catalana a la Sanitat, i a la societat illenca, sense voler reconèixer que la seva era una actuació il·legal, ja que va contra la Llei de Normalització Lingüística i contra l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Mentre tot això passava, Pedro Sánchez, defensor a ultrança de l'article 155, demanava permís per posar una moció de censura al president del partit més corrupte d'Europa i de l'Estat espanyol. Com que sabia que els “Ce essa” no hi estarien d'acord, per una altra grapada de vots, es refermava en la lluita antiindependentista; un portaveu del PP poc menys que els acusava de terroristes, sense referir-se en cap moment al fet que la moció de censura era contra els corruptes, el pepero acusava els socialistes d'aliar-se poc menys que amb terroristes, gent que volia trossejar Espanya, esmicolar-la, i si fes falta, entaular una batalla o una guerra, i donava voltes a això, a aquesta idea, una i altra vegada; l'espanyol que vaig conèixer a un bar continuava parlant d'en Puigdemont i afirmava que a Catalunya hi havia molta tensió: Molta tensió, molta tensió… repetia. Mentre això passava, aquí la vida transcorria de manera semblant als darrers 30 o 40 anys. Adesiara, algun illenc es trobava en algun negoci privat amb personatges que no el volien atendre si no xerrava amb la llengua imperial, la que ens han fet creure que era la normal, i tot això, sense cap adoctrinament… perquè els adoctrinadors som nosaltres.
Els votants socialistes crec que poden estar ben tranquils. Encara que ens trobem davant una cruïlla en què el PP deixi de presidir el Govern i d'això se n'encarregui el socialisme, els votants de qualsevol partit anti dret a decidir poden estar ben tranquils, ja que Pedro Sánchez, i precisament per no perdre vots, ha traït el credo del socialisme que tenia el dret a l'autodeterminació com a principi fonamental i la república com a nord. Ara resulta que qui vulgui comandar a Son Perot, és a dir, a Espanya, s'ha de posicionar contra el dret a decidir i a favor de la monarquia. I això ho sap el no socialista Pedro Sánchez, ja que ha amenaçat la Generalitat amb un 155 diferent i més dur o exigent del que ha aplicat Rajoy. Ha parlat d'intervenir els mitjans de comunicació públics i l'Educació. Encara que això es farà segons els fets que dugui endavant el Govern de Torra.
Per si les intervencions del Sr. Sánchez no fossin suficients, ha aparegut en un acte a Sevilla l'exvicepresident del Govern espanyol en temps de Felipe González, Alfonso Guerra, que ha manifestat que davant l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, es concentraven pares i alumnes i que ell suposava que devia ser per donar suport als alumnes ofesos, després d'haver preparat l'auditori, ha continuat dient: Doncs, no! Hi eren per donar suport als mestres torturadors! Aquest ja no s'ha conformat a dir adoctrinadors, ha quedat a una passa de dir-los terroristes. Tot arribarà! Com veieu la moció de censura no duu camí de solucionar res. Són igual o pitjors! Alfonso Guerra ha amollat tot el verí que duia dins contra Catalunya i Euskadi.
Mentre la vida transcorria amb certa normalitat… o no, als restaurant “Las Palmeras” de Mallorca, no es volia atendre una clienta, ni un cambrer ni la madona, si no parlava en espanyol (es veu que el català mai no ha estat espanyol) i era atesa en català a un restaurant coreà de veïnat, coses veureu si viviu. El restaurant es va quedar sense la clienta i sense moltes altres persones que no voldran viure l'experiència. Però aquesta normalitat quotidiana està generalitzada i també en el terreny del periodisme esportiu se donava un altre cas de discriminació lingüística, Una periodista de Betevé, Laia Cervelló, va ser increpada verbalment per la resta de companys de professió que escoltaven la roda de premsa de l'entrenador del Sant Andreu, Miquel Azparren, després del partit contra l'Antequera (Màlaga), perquè li havia fet una pregunta en català. Volien que repetís la pregunta en castellà per respecte. Respecte que l'entrenador i el cap de premsa varen demanar cap a la periodista, ja que l'entrenador feia comptes contestar-la en castellà, i si ho haguessin demanat els haguessin traduït la pregunta. Ja se sap, la catalanofòbia fomentada pel partit popular i els “ce essa” ha calat ben endins i per totes parts i ha gent que es molesta quan sent o creu sentir parlar en català, quan en el carrer se senten desenes de llengües diferents cada dia. Llavors surt la delegada del Govern espanyol a les Illes a continuar discriminant la llengua catalana. No tenen vergonya! Quan acabava d'escriure aquest article, el Madrid creia que havia entrat a la llegenda, cosa que va impedir les dues espifiades del porter del Liverpool i la demostració que el gol de llegenda d'en Ronaldo no era tal, quan un company havia estat capaç de fer-ne un d'igualet. Els cronistes madrilenys, que ho són quasi tots, volien que la història fos poc i que es fes llegenda, cosa que no sé si es va aconseguir. Bona notícia per al president Rajoy. Qui no es conforma és perquè no vol.
