La patronal Foment vol mobilitzar els empresaris a finals de mes per reivindicar el seu paper en la generació de prosperitat. Hi tenen tot el dret i el deure. Recordo quan des del Departament d’Innovació, Universitats i empresa vam donar un suport clau a la campanya sobre Catalunya, país industrial.
La crisi encara no era del tot evident, però érem conscients que la moda frívola d’anar dient que els països moderns serien de serveis acabaria portar-nos mal de caps. Un estudi encarregat per la Secretaria d’Indústria va demostrar que, seguint els nous criteris europeus de definició d’indústria que inclou en el concepte aquelles empreses que donen servei a les empreses industrials, Catalunya tenia entre el 55% i 60% de PIB i de treballadors industrials; essent la indústria clàssica només el 25% aproximadament.
Això era abans de la crisi. No sé on som ara. El què sí sé és que calen emprenedors-empresaris, encara que siguem conscients de la necessitat ineludible de canviar del tot el model productiu insostenible per passar-ne a un de sostenible basat en la frugalitat, basat en la no dependència energètica i alimentària, en el consum responsable, en la transformació de l’Estat del benestar amb participació d’operadors privats sense afany de lucre. Els emprenedors-empresaris són necessaris en qualsevol cas.
El moment que vivim degut a la desregulació del mercat laboral i a l’acostament de condicions laborals de països emergents provoca una pressió de l’opinió pública sobre els empresaris. I això també s’ha d’entendre. Però, hi ha molta gent disposada a admetre la inevitabilitat d’una transformació del mercat laboral on s’acabaran les seguretats.
El que l’opinió catalana no entén és que es parli en nom de tot l’empresariat en un totum revolutum. Això fa mal a l’empresariat productiu, el més sà i el més necessari. Es pot representar alhora els interessos dels sectors financers i immobiliaris que la majoria de gent veu com a responsables primers del fiasco i la misèria a la que ens estan condemnant?
Els mateixos petits i mitjans empresaris es poden sentir representats seient en la mateixa taula amb els bancs que els han obligat a fer fallida perquè han canviat d’un dia per un altre els criteris de gestió del crèdit i de la liquiditat de la seva empresa? Poden sentir-se representats seient al costat dels oligopolis de serveis i de distribució que tenen els serveis més cars i de vegades mal atesos d’Europa i amb una morositat en el pagament de proveïdors assassina, perquè els envia a la mort? Poden entendre una mobilització genèrica que no sigui també una postura valenta i clara a favor de la sobirania fiscal de Catalunya, ara que una majoria superior al 80% de l’opinió n’és conscient de l’acció confiscatòria i per tant il·legítima de l’Estat Espanyol sobre les finances dels ciutadans i els empresaris de Catalunya?
Doncs això, si no es clarifiquen els participants i tots els objectius de la mobilització empresarial, aquesta fa figa.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/09/mobilitzacio_empresarial_34069.php
