Mister Marshall, ABANDONI’NS SI US PLAU!

Aquest diumenge i dilluns, 26-27 de març, el president de l'invent que anomenen “Espanya”, Mariano Rajoy, ha tingut la mala pensada de visitar Catalunya, per a dir unes quantes collonades i fer prometences a les quals ens té acostumats.
Només comentaré una collonada i una prometença.

1 –LA COLLONADA
Arribar a casa nostra i començar a dir bajanades: “sense compliment de la llei no hi ha democràcia” i que els independentistes estem “liquidant l'estat de dret” fent “cas omís” de les sentències del Tribunal Constitucional. Vés tu!, donant lliçons de democràcia, quan és el cap d'una dictadura amb un polsim de democràcia per a dissimular que el PP (abans AP) la van fundar set franquistes (Fraga Iribarne, Fernández de la Mora, Silva Muñoz, Tomás de Carranza, López Rodó, Licinio de la Fuente i Martínez Esteruelas). Amb aquesta colla de vells i totalitaris fundadors del seu partit com pot parlar, Rajoy, de democràcia i estat de dret?
Però, Rajoy, sap de què parla? Sap que és un estat de dret? Un estat de dret és un estat on el govern no sigui, qui faci la llei, qui la faci complir i qui doni el vistiplau si considera que s'ha aplicat adequadament. Això seria ésser jutge i part, que encara que el govern sempre ho negui és com actua quan es tracta d'afers de Catalunya. El govern amb Rajoy al davant, legisla, jutja i executa, apropiant-se dels tres poders que haurien de ser independents.

El PP, PSOE, C's i tothom contrari a la independència de Catalunya s'omplen la boca dient-nos a cada hora, que hem de complir la constitució amb les seves lleis i obeir les sentències del TC. El govern central exerceix el seu poder donant ordres i llençant amenaces tot sabent que una part dels habitants, del què “ells” anomenen Espanya, consideren que les dites ordres són contràries a la seva voluntat. Aquest poder coaccionador no es pot sostenir amb amenaces apocalíptiques i recursos al constitucional, ans el contrari ha d'ésser un poder just i legítim. Legitimitat i legalitat són conceptes que moltes vegades, hom pensa que són paraules sinònimes quan volen dir coses diferents.
Legitimitat la posseeix el govern que practica un poder just, i la legalitat és el compliment de les lleis que dicta aquest poder just. El govern central amb Rajoy al capdavant i tots els altres partits unionistes, han de comprendre que la majoria del poble català, amb coaccions, amenaces i recursos als tribunals no creu que aquest govern central exerceixi un poder just. Tanmateix no legitimat per la majoria de catalans, no complir les seves lleis és legal. Ens acusen que practiquem la desobediència i que no complim la llei, quan en aquest cas comportar-se de manera il·legal, és completament legítim.

Parlen de desobediència civil. Doncs que es pensen? Moltes més desobediències hem de fer abans de la nostra independència. Què volen amagar? Creuen aquests unionistes que en tota la història de la humanitat, els catalans serem els únics que haurem desobeït lleis i normes establertes, per arribar assolir allò que el poble demana? Per avançar i millorar s'han de canviar lleis antigues que no serveixen.
A través dels anys no han existit lleis culturals, civils, religioses i de tota mena que s'han abolit i canviat per altres de noves?
Tanmateix, perquè obeir la constitució d'un estat, on hi ha un govern que practica un poder injust i llegeix les lleis i articles d'aquesta constitució segons les seves conveniències? En conseqüència veig saludable per part nostra, comportar-se d'una manera il·legal.
Així doncs, gent del PP, PSOE, C's i “tutti quanti” legalitat no és el mateix que legitimitat. Tota aquesta gent unionista tan amants de les lleis saben i ho amaguen, que el 27 d'octubre de 2015, el Tribunal Internacional de Justícia va determinar que la declaració d'independència a Kosovo no violava cap llei internacional, ja que segons va declarar el seu president: “Les declaracions d'independència no estan pas prohibides”. I que no diguin que no és el mateix el cas de Kosovo que Catalunya, perquè l'Estat espanyol encara no han reconegut Kosovo com a nou estat d'Europa.

L'autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans. És el dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement la condició política”
Tots aquests que neguen el pa i la sal a Catalunya haurien de respondre aquestes dues preguntes: “Complir les lleis és sempre el més just?” i “És just complir la legalitat establerta?”
Perquè el govern espanyol molt recordant-se que s'han de complir les lleis i articles de la Constitució i les sentències del TC. Però qui ha d'obeir i complir? Només els catalans? Perquè el govern espanyol desobeeix lleis de la Constitució, sentències del TC, lleis dictades per la Unió Europea, articles de la Declaració dels Drets Humans, dictàmens de l'ONU, i un llarg etcètera. O és que el govern central pot viure de la trampa (feta la llei feta la trampa) i els catalans hem de tenir els ulls al clatell sense veure allò que tenim al davant?

2- LA PROMETENÇA
Com a nou Míster Marshall del segle XXI un dels motius de la seva vinguda a Catalunya, ha sigut prometre que no ens abandonarà (?) i com en la pel·lícula de Berlanga dels anys 50, ha promès diners a cor què vols.
Demanaria a Rajoy que segueixi essent escadusser en visitar Catalunya, ja que per repetir tot el que diu de Madrid estant, ens ho sabem de memòria. No caldria ni llegir als diaris del dilluns i dimarts, ja que endevinaríem les paraules dites per Rajoy.
Com pot dir que no ens abandonarà? Si estem abandonats des de fa anys. No sé si Rajoy és un home llegit, però el diccionari descriu una persona abandonada com una persona mancada de cura, d'atenció. A banda de la gent sense feina i amb uns salaris indecents i precaris, hi ha un altre col·lectiu al qual pertanyo i que els diaris en parlen poc: els pensionistes. Com pot venir i dir-nos que no ens abandonarà, si en els últims quatre anys ha tractat als jubilats com uns potencials consumidors i la realitat és que molts hem de fer veritables jocs de mans per arribar a fi de mes.
Digueu-me si no és tenir tot un col·lectiu abandonat (ara parlo personalment) haver pujat la meva revalorització de la pensió en els últims quatre anys amb un total de 15,82 € (3,94 el 2014, 3,95 el 2015, 3,96 el 2016 i 3,97 el 2017) Quina sort! L'any 2018 m'apujarà 1 cèntim d'euro respecte a la revalorització del 2017.
Quines penques en parlar de no abandonar als catalans de cara al futur, si l'abandó ja ve del passat. I ara ens hem de creure aquest bocamoll?

Això sí, com no cal perdre el temps parlant dels jubilats i els seus miserables euros de cada any, ha parlat de mils de milions (que amb aquestes xifres sí que es pot ser corrupte) que donarà a Catalunya per fer infraestructures (Rodalies-Port de Barcelona i Corredor del Mediterrani). Algú dels assistents a la sala de l'auditori ha cregut en les paraules de Rajoy? Si algú ha cregut en aquest “cant de sirenes” que al moment es desperti i tal dia farà un any.
A més de dir mentides i prometre el que sap no complirà, ha vingut acompanyat del titular de Foment, Iñigo de la Serna (una altra “llumenera” del PP) que après del seu cap a l'hora de pronunciar collonades. Tot xiroi i cofoi ha declarat que els diners que destinarà el seu ministeri, serà una millora pel corredor mediterrani, ja que Madrid i Castelló només estaran separades per dues hores i 25 minuts de tren. Ja suposa que el corredor passarà per Madrid. Mare meva quina colla d'ineptes i pallassos!

Aquests del govern central no saben que existeixen les hemeroteques? Saben que són i perquè serveixen? Quantes paraules dites a la babalà prometent falsedats, s'hauran d'empassar si les consulten al cap del temps. L'any 2012 el ministeri de Foment, amb Ana Pastor al davant (l'actual presidenta del Congrés) va dir, que el deute del seu departament amb Catalunya era de 5.750 milions d'euros. La ministra Pastor, va confessar que d'aquests 5.750 milions més de 3.600 corresponien a Rodalies i que els volia invertir entre el 2008 i 2015. Són els mateixos que Rajoy vol invertir en els pròxims vuit anys. Paraules, paraules i més paraules.
No sé per què ens prometen quantitats d'euros que mai arribaran; i suposant que arribessin trigarien tants anys que ja serem independents.

La “delicadesa” de les paraules del president espanyol ens fan exclamar: Quina sort que hagis vingut, Míster Marshall!
Entre els molts missatges que ha volgut enviar als catalans, n'hi ha un que ens farà estar amb l'ai al cor: “Als que sempre s'han sentit espanyols els diria que estem amb ells […] i que defensarem els seus interessos”
Ai carat! I els que no ens sentim espanyols des del dia que vam néixer i ens han obligat a sentir-nos el que no som, que ens bombin! Un altre motiu per demostrar que tenim tot el dret a separant-se dels que no volen estar amb nosaltres i no volen defensar els nostres interessos.
I encara una altra joia de la seva verborrea excessiva: “A aquelles persones que se'ls ha venut que la independència és la panacea que ha de resoldre tots els seus mals, els haig de dir que no és així i que si això es produeix, perdran molt en les seves vides, les seves economies i les seves relacions a la Unió Europea. Em sembla un disbarat que la gent hagi de triar entre ser català o espanyol”.

El que deia abans de les hemeroteques. Si busquem unes declaracions de final de gener d'enguany, llegirem que a l'emissora Onda Cero, Rajoy, va confessar que Espanya tindria grans problemes sense els diners de Catalunya, ja que ajuda amb un 20% a suportar el pes econòmic de l'estat, i amb la independència, sense rebre tots aquests diners es produiria una forta sotragada a Espanya.
No sé on veu, Rajoy, que si som independents, perdríem molt en les nostres vides i economies, ja que tots els euros que enviem a Madrid no caldria fer-ho i podríem fer amb ells el que fos necessari i no malgastar-los. Crec que si Catalunya arriba a ser independent, molt més perdrien els espanyols en les seves vides i economies que no pas els catalans.
I la resposta a la seva impertinent frase: “em sembla un disbarat que la gent hagi de triar entre ser català o espanyol” és per emmarcar en un quadre i enviar-li amb urgència, via Seur, perquè el pengi a la paret del seu despatx. La nostra resposta emmarcada seria aquesta: 
“Als catalans, des de segles, sempre ens ha semblat un disbarat i un escàndol majúscul, que no ens hagin deixat triar. Ens han obligat a ser espanyols”

Goodbye mister Marshall. Abandoni'ns si us plau!, ja som prou grans per a fer el nostre camí sols.

Jaume Meneses[soliloquy id=”226127″]