- Publicitat -
L’ordre del dia del plenari del Congrés dels Diputats del dimarts dia 12 és prou sucós i il•lustratiu de la “misèria” política dels partits dinàstics espanyols. El PP, a través de les Corts Valencianes, fa arribar una proposta per tal que es penalitzi la llibertat d’expressió i es persegueixin actes com ara xiular l’himne espanyol (per cert, no els indigna gens ni mica la persecució i maltractaments policials per exhibir símbols nacionals no espanyols).
Altrament, el PSOE, des de l’oposició presenta una proposta de modificació del Reglament del Congrés (durant els anys que governaren sempre es negaren a qualsevol reforma que no contemplés el consens previ amb el PP) que pretén marcar l’horitzó de la “modernitat” pel que fa a la voluntat d’implicar, via Congrés dels Diputats, la ciutadania en la participació política.
Efectivament, el PSOE pretén la creació d’una Comissió de Peticions i Participació Ciutadana en el Congrés dels Diputats a fi d’aproximar la societat a les institucions, tot fent possible la participació directa de ciutadans i ciutadanes en els procediments parlamentaris.
No obstant, ni una sola paraula respecte als drets lingüístics d’aquestes persones a les quals es pretén servir. Perquè, avui per avui, malgrat que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix el drets de la ciutadania catalana a adreçar-se en llengua catalana als òrgans constitucionals (i les cambres legislatives en són), el Congrés dels Diputats continua essent una institució que ens la nega: des de la pàgina web (ni una paraula en les llengües oficials distintes a l’espanyola, ni dret a la comunicació en basc, gallec o català, bo i passant per la negativa a reconèixer els drets lingüístics dels diputats i de les diputades.
L’univers del ras que utilitza el PSOE (que representa que són els “progressistes” respecte als populars) per mesurar la intensitat de modificació de les eines d’aprofundiment de la transparència i la participació democràtica passa per ignorar i menysprear drets lingüístics. I, atenció, a allò que encara reflecteix més misèria política: aquest escenari ni tan sols els provoca un dilema intel•lectual, un interrogant polític. De fet, donen per fet que les coses són així i que han de continuar igual, perquè estan fets per i per a l’assimilacionisme.
En definitiva, el PSOE, com a còmplices, més passius que actius perquè la feina més bruta ja la fan els del PP (però al capdavall, tenint en compte l’anorreament progressiu de les llengües minoritàries, còmplices del “genocidi”.
Per això ho denunciem aquí i demà des de la tribuna.
I en català!
Publicitat
