En lloc de fer un article amb cap i peus, tenc ganes d’anar escrivint notícies diferents que m’arriben, com si fos una espècie de miscel·lània. I així és com començaré a fer l’article i sortirà el que sortirà. Han sortit molts de votants que es trobaven en estat d’hivernació, d’aquells que creuen que en temps d’en Franco es vivia millor, i s’han posat a votar els partits de dretes extremats, com el PP de Casado i Vox. Recordam als unionistes, que són antiindependentistes, que Vox és un partit que ha posat moltes querelles o el que es digui als partits independentistes catalans o a les persones que els dirigeixen o a les resolucions que anaven prenent. Vox ha invertit molts de doblers per dur a la barra molts catalans. I qualsevol es demana d’on deuen sortir aquests doblers. I ara diuen que qui paga, i no sé si és una notícia falsa, és La Caixa, és a dir, Caixabank, que aquest banc paga els advocats de Vox. És un fet molt greu i seriós que se suposa que s’haurà d’investigar. L’únic que puc dir és que l’he trobada aquí http://blocs.tinet.cat/tokra/files/2018/11/la-caixa-paga-a-vox-.jpg.
El gerent del restaurant italià ‘Bo di Napoli’ al centre de Barcelona (carrer València, 197) ha escridassat uns clients pel sol fet de demanar la carta en català. Els fets varen passar el 28 de desembre al migdia a la ciutat comtal, i no és que fos cap broma del dia dels innocents. Noemi Llaveria Pereiras, una catalana que ha viscut molts anys a P:erpinyà, va explicar els fets al diari online la República, després que la seva història s’hagués fet viral a les xarxes. Noemí volia dinar amb companyia, i sempre que va a un restaurant té el costum de demanar la carta en català, ja que per llei li haurien de tenir. El cambrer que la va atendre no va saber què havia de respondre i va anar a cercar l’encarregat. Quan aquest va aparèixer amb un aperitiu que va servir a la taula va demanar si hi havia algun problema. Noemí va tornar a demanar la carta en català i l’home va respondre: Tindré la carta en català quan em paguin amb diners catalans. A partir d’aquí la cosa va empitjorar perquè la persona que havia anat a dinar li va dir que tot el temps li havia parlat amb respecte i cordialitat i a més li va replicar que l’euro no era ni català ni espanyol. Es varen aixecar i varen disposar-se a marxar. Quan li varen recriminar les paraules que havia dit, aquell home va embogir del tot. La Sra Llaveria diu que mai no havia vist una reacció tan violenta d’una persona que tracta amb clients. Va començar a cridar i dir que tots els catalans haurien d’estar a la presó, que era normal que tothom odiàs els catalans i que hauria de tornar Franco (futurs votants de Vox he pensat jo).
Davant aquest comportament els clients el varen advertir que cridarien els mossos i ell amb to burleta i desafiant va insistir i va dir, quins mossos, els catalans o els altres? Noemí Llaveria no va voler esperar que venguessin els mossos i se’n va anar amb la companyia, però va decidir que ho denunciaria i ho explicaria allà on fos, perquè aquest era un fet molt greu.
Cristina Brullet, de 69 anys, es va dirigir en català a un agent de la comissaria de la Policia Nacional de Balmes (Barcelona). L’agent la va instar a parlar-li en castellà. Quan li va recordar que tenia el dret de parlar la seva llengua, l’agent li va exigir el DNI, la va acusar de “faltar-li al respecte” i va acabar traient-se les manilles i amenaçant-la de posar-les-hi. A les reclamacions que ha posat a la comissaria ha rebut com a resposta que ja apliquen el protocol que els obliga a cercar un funcionari que entengui el català. Aquest cas, que es repeteix en comissaries, jutjats, registres o a l’aeroport, “no és una anècdota, sinó catalanofòbia”, sosté Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, que ha rebut 155 queixes per discriminacions lingüístiques “greus de l’administració pública”. Per exemple, a Xavier Casanovas la negativa a canviar d’idioma davant d’un agent al control de passaports de l’aeroport li ha suposat una multa de 601 euros.
Òscar afirma que discriminar i vexar ciutadans el fet de parlar en català és una situació estructural i única en un estat plurilingüe a Europa, que això no es produeix ni a Suïssa, ni a Finlàndia, ni a Bèlgica, i que tot això passa perquè el català ni les altres llengües no són oficials de l’Estat, i que els funcionaris i les empreses se senten impunes. Per això la Plataforma per la Llengua ha obert el web Proudecatalanofobia.cat i demana als governs espanyol, català, valencià, balear i aragonès un pla de xoc per acabar la discriminació. La plataforma ha sol·licitat entrevistes amb els cinc presidents d’aquests governs per exposar-los el problema. Al de Pedro Sánchez li reclama un canvi constitucional perquè el català sigui llengua oficial i un procés de selecció de funcionaris que garanteixi que estan en disposició de respectar la llengua pròpia de Catalunya, les Illes i el País Valencià. La Plataforma també ha sol·licitat una trobada amb la delegada del govern espanyol al Principat, Teresa Cunillera, per instar-la a posar rètols informatius visibles sobre els drets lingüístics en comissaries, jutjats i registres, com ja ha instal·lat la Generalitat a la Ciutat de la Justícia, i a fer sancionar els funcionaris que no els respecten. El mateix haurien de fer els delegats o delegades del Govern dels altres indrets citats dels Països Catalans.
