Per si algú s’ha preocupat per les notícies i opinions que divulg, he de dir que són desenes i desenes les coses que passen i em preocupen, però les que escric no és que estiguin seleccionades com les millors d’un determinat rànquing, sinó que diria que són les que primer em surten o pens o lllegesc en algun altre mitjà, però de manera aleatòria. Per tant, ni són les més greus ni les més lleus.
Una plataforma que es diu “Ni un euro per a la repressió” vol promoure l’objecció fiscal i negar-se a col·laborar amb l’Estat espanyol en la repressió contra Catalunya (ells diran que és en l’aplicació de la llei). Es tracta de separar una part de l’impost sobre la renda, la part que correspondria a la Casa Reial espanyola, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, l’advocacia de l’Estat, la fiscalia, la policia espanyola i la guàrdia civil, i desviar-la cap a un projecte social i solidari. Aquesta pràctica de desobediència fa anys que es duu a terme i és una protesta contra les despeses milionàries que es duen a terme en certs departaments de l’Estat. Segons el web corresponent les despeses dels organismes citats tenen un cost d’uns sis mil milions d’euros.
Fa poc temps que el president de la república francesa va visitar Còrsega. I allà es va trobar amb una aturada general de país, aturada convocada entre el migdia i les sis de l’horabaixa, com a manera per denunciar l’absència de diàleg entre el Govern francès i les institucions corses. Es va convocar amb el nom de “Isula morta”. Macron hi anava a participar en un debat públic, organitzat pel govern francès, després d’haver refusat repetidament debatre amb el Parlament i l’executiu corsos. “Isula morta” denunciava que el president anava a fer un debat, qualificat d’espectacle, alhora que esquivava un debat entre els representants del poble cors. No vos recorda alguna cosa aquest fet? Ja sé que alguns diran que els corsos no havien vulnerat la seva Constitució.
Els espanyols que tant s’enfaden quan se’ls diu que tracten qualsevol dels territoris dels Països Catalans com una colònia, ara han utilitzat tàctiques intimidatòries per a aconseguir que el Parlament europeu es refereixi a Gibraltar com una colònia en la normativa destinada a eximir els britànics de visat europeu, en cas d’un Brexit sense acord. La pressió per aconseguir-ho ha vengut per part dels eurodiputats i del Govern espanyol, que ha pecat de nacionalista, allò tan horrible quan s’atribueix als catalans.
A Sardenya s’ha aprovat una nova Llei de política lingüística amb 25 vots a favor, 20 en contra i 3 abstencions. Aquesta llei implica oficialitzar la llengua sarda i reconèixer el català com a llengua del territori. Això suposarà un estímul per al català a l’Alguer. Aquesta llei suposa també que el sard i el català s’ensenyaran a l’escola. També se fomentarà l’ús de la llengua a l’administració. S’ajudarà els mitjans de comunicació que usin la llengua sarda i la catalana, igualment s’obrirà una televisió en sard i una ràdio. Igualment es promourà una institució que estudiï i promocioni un estàndard lingüístic i una norma ortogràfica per unificar els diferents dialectes del sard. Creixerà la difusió del català a l’Alguer. Just a l’inrevés del que promocionen els partits dretans espanyols en aquestes properes eleccions.
