Sembla el títol d'una faula d'Isop, d'aquelles que acaben malament, com la de l'escorpí que travessa el riu a sobre d'una granota… en aquest cas, de moment, ja els avancem que no acaba gaire bé pel líder socialista català. Però ordenem els fets, que tindran moltes conseqüències durant els pròxims dies i, segurament, setmanes:
Al matí, teníem notícia en plena sessió de control al Parlament, que els diputats que han estat escollits al Congrés espanyol, renunciaven a l'acta de parlamentaris catalans. És a dir, tots els presos polítics menys els exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín, el darrer en una situació ben ambigüa en tots els aspectes. També hi han renunciat diputades com Laura Borràs (JxC) o Gerard Gómez del Moral (ERC), renúncies més instranscendents, perquè no havien suposat cap problema de vot fins ara.
Els dimissionaris són, doncs: Oriol Junqueras, Gerard Gómez, Jordi Sànchez, Laura Borràs, Josep Rull i Jordi Turull (recordin, el darrer candidat a president, abans de Torra). Per tant, automàticament això vol dir que l'independentisme al Parlament de Catalunya recupera 4 vots directament, i ara ja se situaria en condicions de no perdre tantes votacions: amb 67 diputats, a l'espera de què acabarà passant amb Romeva a qui no li cal dimitir, i Puigdemont que manté l'escó a l'espera de què passi a Europa, i Comín, a qui ERC ja no sap com treure's de sobre sense haver-li de demanar l'acta directament.
Si Comín o Puigdemont renunciessin, o el mateix Romeva, hi hauria 68 diputats independentistes, si hi sumem la complicitat dels 4 de la CUP. De fet, tècnicament Antoni Comín pot votar ja que no està suspès, però la seva inactivitat en aquest sentit i que no delegui el vot implica a la pràctica 67 vots reals i efectius.
Això ja té les primeres conseqüències amb l'altre gran tema del dia: Miquel Iceta. El líder del PSC català ha pactat per sorpresa de tothom amb Pedro Sánchez ser el nou president del Senat. Un 'gest' del PSOE, segons diuen, que ningú ha interpretat així. Per l'oposició espanyola ha estat una cessió dolorosa i inconcebible a qui va afirmar en una entrevista que els catalans havien de votar per la independència en uns anys, i a Catalunya, ha suposat la immediata reacció d'ERC que ha trencat la cortesia parlamentària i ha dit que no votarà, de moment, la candidatura des del Parlament d'iCeta al Senat. Al gest s'hi ha sumat immediatament Junts per Catalunya, que avui presentava el cartell de campanya de les europees i una plataforma de suport que es titula 'Ara Puigdemont'.
Miquel Iceta només pot anar al Senat per designació autonòmica, com ho va fer José Montilla, que plega. És així perquè no es va presentar a les eleccions espanyoles a la cambra alta espanyola. Per cortesia parlamentària, el Parlament de Catalunya sempre ha dit que sí a les propostes de tots els partits. Fins i tot i malgrat les remugacions, es va donar el bitllet al cementiri d'elefants a preu d'or a José Montilla, que deixava tocada la dignitat del càrrec d'expresident de la Generalitat, marxant a ocupar un altre càrrec com si fos un president d'autonomia provinciana qualsevol.
Però en esl temps que corren i després d'un 155 i l'empresonament d'un govern a causa de l'aplicació d'aquest article precisament al Senat, els partits independentistes no s'estan per masses històries, i no li concediran, de moment, a Miquel Iceta l'honor de marxar al Senat a cobrar per no fer res. El socialista hi volia anar avui mateix sense deixar l'escó al Parlament, després d'un pacte intern amb el PSOE, que potser li volien pagar els favors prestats fins ara, però haurà d'esperar i mossegar-se les ungles.
Tot això també a raó de l'altre element que és a punt d'entrar en joc: el suplicatori dels polítics catalans perquè ja que han estat escollit parlamentaris al Congrés, això anul·li el judici directament. Veurem si el Tribunal Suprem permet aquesta activació, però si això fos així i el Senat acabés votant, els presos polítics podrien sortir de la presó i el judici quedaria invalidat. És especular molt encara, haurem de seguir veient com avança la cosa els propers dies, però el que no pot esperar el PSOE és que els catalans li votarem tot a cegues, en un exercici de cinisme i prepotència mai vist, quan fa pocs mesos era una formació poc més que enterrada. Aquest petit acte d'unitat d'acció ja ha tingut algun efecte a Madrid, seguim amb aquesta via de treball!
La cirereta del pastís se l'emporta avui Inés Arrimadas. Avui també ha estat el seu darrer dia i l'enfrotament dialèctic que ha tingut amb Quim Torra avui, que habitualment era notícia per la pancarta de torn que portava la ciutadana, ha passat desapercebut després de la bomba Iceta. Però ha tingut el seu moment de glòria, quan Torra, avui per fi inspirat, li ha deixat anar a Arrimadas un llarg silenci en una de les respostes etzibat-li a continuació aquesta memorable frase agafada d'Albert Rivera en un debat televisiu: “Sent aquest silenci? És el que queda del seu pas pel Parlament, el no-res”.
