La campanya de les eleccions a la secretaria general i a la presidència del partit independentista, han estat un bon grapat de setmanes amunt i avall. Demostrant una perseverança inesgotable. Un enginy, una capacitat de treball, d’innovació, de creativitat vorejant l’excel•lència… Hi ha hagut bufetades per anar a cobrir actes. Pel congrés del dia catorze, s’ha organitzat una aquelarre de més de 4000 militants. Ep, i fins i tot, els vídeos de les candidatures duren més de trenta segons! Els altres partits, sort en tenen que en les campanyes electorals externes ens inhibim i controlem l’ímpetu, perquè de no ser així…
Els vuit candidats porten la lliçó ben apresa: “la millor fortalesa que hi ha és la de no ser odiat pel poble, perquè per moltes fortaleses que tinguis, no et salvaran si el poble t’odia” (Il Principe. Machiavelli). Tanmateix, a alguns d’ells vull dedicar una contra a les tesis maquiavèl•liques. Com no podia ser d’altra manera, de la mà del jusnaturalista J.Bodin, el qual afirma que “el tirà, pel fet de ser-ho, no deixa de ser sobirà; comet, això sí, un error, perquè a la llarga ni tan sols la força el mantindrà en el poder, i la seva vida, permanentment amenaçada, és la més miserable”. Va per tu, perquè, finalment, el poble conegui qui ets.