Mèxic i els seus condicionants

En tornar de Mèxic, a les impressions dels darrers dos escrits al blog i per tancar la sèrie, dues consideracions de fons sobre allò que crec que –modestament- condiciona del tot la realitat mexicana. Una sobre el veïnatge nordamericà i l’altra sobre la identitat cultural mexicana.
El primer condicionant de viure al costat de la primera potencia mundial és poderós. Mèxic apareix als ulls nordamericans com el pati del darrere, l’habitació dels mals endreços d’on es poden treure les joies de la família quan convé amb la captació dels millors cervells cap a les universitats i centres de recerca i alhora la munió de mà d’obra clandestina o no que fa el paper de reserva de treball al servei de les empreses del nord. Al mateix temps Mèxic com a traster on s’envien aquelles produccions o processos que no es volen a casa : les maquilas de treball precari o cada cop més el tràfic il.legal(legal) d’armes de les indústries americanes; que serveixen per blanquejar el diner de la droga que majoritàriament consumeixen els nordamericans i que faciliten l’expansió al sud de la xarxa de narcotràfic, posant en risc l’estat de dret en molts territoris de l’Estat. Una policia penetrada pels narcos i ara un exèrcit posat a primera línia, de manera que milers de desercions passen soldats preparats, fins i tot dels cossos d’elit, cap a la banda obscura. Es parla de percentages majoritaris de canvi de camisa, això els qui pleguen i reben més diners i millors armes.
El segon condicionant és l’herència colonial pel que fa a la identitat. És cert que Mèxic ha fabricat un discurs oficial que parla d’una nova nació mestissa sorgida de les cultures precolombines i l’espanyola. La toponímia majoritàriament ha perviscut l’autòctona; es valoritza turísticament l’arqueologia azteca o maia. Però la realitat és que la dimensió pluricultural és anecdòtica. Recents intents d’introducció modesta d’alguna llengua nativa a l’ensenyament primari han estat bloquejats per les cambres estatals d’una federació més apraent que real, on l’Estat federal controla les finances i per tant deixa amb poques competències reals als diversos estats de la federació. Un país ètnicament indoamericà té les seves capes socials més altes d’origen europeu i el racisme obert o encobert impregna les relacions socials; els graus de color de la pell marquen alhora un distanciament cultural i social. I els de dalt insulten com a pinche indio als de les capes populars.
El colonialisme cultural espanyol va tenir efectes més demoledors a llarg termini que les malalties importades. Sense una assumpció clara de la pluriculturalitat i accions pràctiques contra el racisme (per exemple, en la majoria d’anuncis publicitaris els prototipus són blancs) Mèxic ho té molt cru per esdevenir una societat que des de l’autoestima construeixi una democràcia plena i justa.