Mèxic, de la revolució a la reacció

Hem tingut ocasió aprofitant la presentació del llibre « Esquerra a Mèxic 1941-1980 » d’entrevistar-nos com a responsables de la Fundació Irla amb sengles representants de les fundacions dels partits situats en l’arc del centre cap a l’esquerra : Fundación Colosio propera al PRI, la fundació del PRD i la Fundación para la democracia de Cuauchtémoc Cárdenas.
Les primeres impressions després de les xerrades i amb la immersió aconseguida en desenes de converses amb descendents de catalans a Mèxic i mexicans és que Mèxic es troba en un camí de dubtós recorregut si no hi ha canvis estructurals. Una cosa immediata sembla clara : la derrota del PAN partit de dreta que ha governat dues legislatures després de 70 anys de govern priista. La gran labor històrica dels governs socialitzants de Lázaro Cárdenas i els seus immediats succesors que van significar una salt important en la modernització i la justícia social a Mèxic, van ser seguits d’una deriva conservadora i corrupta dels darrers anys del PRI. La repressió violenta de l’oposició, el clientelisme i el frau electoral (com el de l’estafa electoral realitzada impedint l’accés a la presidència de Cuauhtémoc Cárdenas el 1988), anà acompanyada de polítiques favorables al caciquisme i als grans terratinents que xocaren de ple amb bona part dela població rural molta d’ella de pobles autòctons provocant revoltes com la de Chiapas.
Fa 12 anys l’arribada de Fox i el PAN al poder amb promeses de transparència i programa liberal de desmantellament de l’estat corrupte va ser vista com una esperança. Al cap de 12 anys Mèxic ha multiplicat la distància entre pobres i rics, les poblacions autòctones i rurals estan en emergència (revolta d’Oaxaca) i la corrupció no ha minvat( algú arriba a dir que allà on abans es multiplicava per dos ara s’hi afegeix un zero als pressupostos de certs encàrrecs públics). la promesa d’eficiència de l’estat ha fet figa i s’ha multiplicat per 10 les estructures de direcció dels ministeris.
Davant d’això es respira canvi. El dubte és si assistirem a un lleu desplaçament del centre cap al seu espai natural el PRI i el candidat Peña que tornarà, no sabem si havent après la lliçó. O bé el candidat del PRD López Obrador obtindrà el suport suficient per superar la malastrugança i les pressions dels poders fàctics per a què l’esquerra per primera vegada a la història arribi pacíficament al poder.