Ja de ben petits, a ningú li agrada anar de metges, ens sentim invencibles, intocables, però res d’això és cert totalment, a molts ens toca la penyora de cada cert temps tocar a la porta del metge, i per mala sort trobi algo dolent, i com no a altres algo bo, i consells per seguir-hi estant.
La salut, ja difícilment té un perquè i un com, és a dir, una raó lògica per la qual ens passen o malalties que patim.
Molts es queixen de refredar, pneumònies, mal de cap, abús de líquids i o substàncies, però quan realment hi ha o es pateix una malaltia greu, ja correu metges i pacients, tot a una, per agilitzar-ho tot, desenes proves, visites,etc, per això dic , metges alerta roja, a mi m'ho han demostrat, quan s’ha de córrer es fa, i quan t’han de dir, ei paciència, espera calen més proves, que el teu cas és complicat.
Aquí apareix, no està d'acord, el pacient té pressa per trobar solucions, i els metges volen assegurar-se, però el que si està clar, que tenim una sanitat genial, és a dir, en malalties diguem-ne greus i molt greus, si funcionen, fan tot per esbrinar, curar i o mantenir estable.
Per això, no exigiu que els metges estiguin en alerta roja 100% i per igual amb un constipat o per exemple un càncer. Què vull dir, un 10 per la sanitat catalana, funciona genial, com i quan ho ha de fer.
