Mesura amb deu anys de retard

                                        De ben segur que puc estar equivocat, però si no recordo malament, fou amb el Govern del Sr. Aznar (PP), quan es va produir el canvi de moneda ,( peseta-euro), i amb Sr. Montoro (PP) també com a Ministre d’Economia i Hisenda; es de suposar que les voluntats politiques de cada individu, s’ajusten a les decisions que el seu grup plateja en el moment en que assumeix el poder; però hi ha raonaments de justícia , que per honorabilitat i honradesa, s’han d’aplicar en el moment just , perquè fer-ho quan l’aigua ja arriba a tapar els forats del nas, es la decisió mes llastimosa i repugnant que  pot prendre un  esser humà, quan s’ha governat conscient de que s’afavoria a un sector en detriment de l’altre, que normalment sempre es el mes feble.
El Sr. Montoro , ofereix un tracte de favor als especuladors i alguns corruptes que han contribuït a la desfeta econòmica d’aquest estat, amb un gravamen del 10% a tots els que es vulguin posar-se al corrent , i vulguin posar en circulació legal el diner que fins ara a circulat per sota les taules dels despatxos d’advocats i notaris, oblidant-se de tot el perjudici que per la resta de ciutadans a representat la seva negligència, i tots tan contents; i les consciencies netes, que no a passat res.
Si aquest mateix raonament, s’hagués fet en el moment del canvi de moneda , advertint que era una ultima possibilitat legal per normalitzar els comptes , de bens segur que en aquests moments no tindríem tants problemes econòmics en termes generals. Però resulta que les facilitats es varen donar perquè el “diner negre” continués existint , però en la moneda de curs legal (euros) ; es d’esperar, que la mesura que ofereix el Sr. Montoro als especuladors , serà un pedaç a la bombolla immobiliària , que s’aprofitarà per invertir a les subhastes dels habitatges a meitat de preu, que la banca expropia dels seus “màrtirs”, que un dia varen confiar en el banquer de torn , o el Caixer de tota la vida, que els va oferir l’or a preu de plata, i que ara no tenen ni plata ni or, sinó que els hi queda un deute injust  per tota la vida i abocats a la misèria.
    Màrius Viella             La Bisbal d’Empordà 31-3-2012                T/. 972640762