Expliquen que un general de l’exèrcit espanyol, interpel•lat per un jove estudiant d’història, va respondre: hijo, los catalanes hacíais lo que sabíais. Nosotros sabíamos lo que hacíamos.
No és casual, doncs, sinó addicional a les martellades agudes, l’esperpèntic despertar de Sant Esteve amb el canal Tres Vint-i-quatre descobrint la sobretaula nadalenca de Rita Barberà. Les imatges de l’alcaldessa de València, cenyida al vermell de la samarreta de la selecció espanyola de futbol i entonant un “a por ellos” desharmonitzat per l’anar i venir hidràulic de les carns, supera en escreix qualsevol litografia subversiva d’en Carlos Santos.
És clar que la Real Federación Española de Futbol (RFEF) ha escollit a consciència l’estadi de Mestalla per a l’encontre entre les seleccions catalana i espanyola. El partit, programat per demà dissabte a les 21.30h i emès per la televisió local d’Acció Cultural del País Valencià, es troba immers en la polèmica de si Mestalla pot considerar-se camp neutral o no. D’una banda els pancatalanistes qualifiquen la decisió de provocació. Saben que, en gran mesura, les preferències dels valencians es decanten cap a l’armada invencible. De l’altra, el govern de Camps assegura no veure vessat ni un bri de sarcasme en l’afer, i ho entén com un gest d’acostament entre dues cultures distants en el temps.
Pel que fa a les alineacions Puyol i Xavi per la part catalana i Guti per l’espanyola han lamentat no poder-hi assitir. Mentre les absències dels jugadors del Barça semblen de dubtosa justificació, el motiu de la baixa madridista és una gastroenteritis, conseqüència de l’adrenalina segregada després de ser comparat al Cid Campeador per un periodista esportiu.
En fi. Ja només queda restar atents a la sacada d’honor de l’Eliseu Climent, la qual, diu, vol fer des del punt de penal i sense porter. Que Santa Innocència ens agafi confessats.
