El cap de setmana, la majoria de votants de Suïssa van decidir no acceptar la proposta sindical que demanava 6 setmanes de vacances per a tothom.
Un 66,5% dels votants va rebutjar la iniciativa d’una manera tan clara que pocs comentaris es poden fer. Totes les iniciatives que els darrers 30 o 40 anys han proposat reduccions del temps de treball, per activa o per passiva, han fracassat.
Dos fets s’han de destacar en tot això : primer, que a Suïssa es demana l’opinió dels ciutadans moltes vegades a l’any per tal de que els que governen recordin que qui mana és el poble. I segon, que la gent educada sota el principi de que treballar és la base del benestar, no ho oblida ni davant d’un “caramel” de més vacances.
Com és natural sortiran els que diuen que Suïssa viu dels bancs, amb un argument simplista com el dels que creuen que tots els francesos són bons amants o que a Espanya tothom sap tocar la guitarra i ballar flamenc.
Són els que obliden l’industria farmacèutica, d’alimentació, la rellotgeria, la maquinaria i tants d’altres camps on els suïssos guanyen el pa dia a dia amb el cap clar per saber que més vacances per a tothom significa una despesa econòmica impossible de defensar ara per ara.
