Més desesperança per a aturats a prejubilar

De què serveix tot el que feu al Congreso? M’ho pregunta un veí de Cornellà afectat per l’ultima bestiesa de la ministra Báñez. Amb profund desànim, m’ho transmet una de les persones aturades que no podran jubilar-se al 61 malgrat que, d’ençà que fou acomiadat, continuà cotitzant. Li confesso que, a nivell parlamentari, hem presentat una iniciativa per tal que sigui debatuda al Ple i a la Comissió de Treball, però que la majoria absoluta del PP fa i desfà el que vol. Que poca cosa més podrem fer: denunciar-los! I, allà, poc més! 
Perquè és evident que el govern espanyol, pel que fa a les polítiques laborals, és captiu d’una lògica economicista, que menysprea qualsevol concepció que associï despesa en polítiques socials a inversió en capital social. 
I caigui qui caigui i peti qui peti! No hi fa res dur a terme canvis interpretatius en qüestions tan importants com el de les prestacions de la Seguretat Social. I ares, n’hem tingut un altre exemple: milers i milers de persones, que van perdre la feina abans del dia 1 d’abril de 2013, que no restaren incloses en un acomiadament col•lectiu i que van fer mans i mànigues per mantenir un conveni especial individual amb la Seguretat Social per poder jubilar-se amb els 61 anys fets, a partir d’ara se’ls considera treballadors en alta. I, en conseqüència, hauran d’esperar fins als 63. 
I tot perquè la ministra Báñez ha decidit introduir un nou criteri (tot i que ella manifesta que és producte d’un aclariment del text i no pas d’un canvi). En tot cas, aquests treballadors restaran fora del règim transitori d’accés a la jubilació anticipada als 61 anys que s’establí fins a 2019 (uns 7.000 cada anys). No som gaire optimistes sobre la capacitat de correcció del govern espanyol, que ha enterrat qualsevol lògica basada en valors humanitzants i defuig de tota praxi flexible quant a aquest col•lectiu de persones afectades, tot i que, per molt cinisme que facin servir, són conscients que molt majoritàriament aquests treballadors ara inactius ja no podran modificar el règim de drets futurs perquè ni tenen feina ni en tindran mai més. 
Desgraciadament, la iniciativa parlamentària que hem presentat tindrà poc recorregut atenent la majoria parlamentària del PP. Un corró que fa miques els drets socials i genera molt dolor i molta desesperança. 
I ràbia!