Us reprodueixo l’article publicat a El Temps l’1 de febrer de 2011 amb motiu del desè aniversari de l’assassinat de l’Ernest Lluch.
“Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va assassinar, hauria intentat dialogar; vostès que poden, dialoguin, si us plau”. Aquestes van ser les paraules que el 23 de novembre de 2000 va afegir la Gemma Nierga al final del manifest unitari durant la manifestació de rebuig a l’assassinat de l’Ernest Lluch, i que, aquests dies, tinc més presents que mai. Amb l’Ernest tenia una estreta relació, després d’haver-ne estat alumne, d’haver compartit temàtica de tesi doctoral i, més endavant, d’haver estat companys en la mateixa àrea de coneixement. I, tot plegat, fa que em sembli més urgent que mai aprofitar la possibilitat que ara s’albira de trobar una solució perquè ETA deixi definitivament les armes i el conflicte basc pugui resoldre’s de forma pacífica.
D’entrada, el Govern espanyol ha respost el comunicat d’alto el foc “permanent”, “general” i “verificable” d’ETA amb escepticisme i recels. Lluny del que se li podria demanar, és a dir, un pas endavant en la negociació per la fi de la violència al País Basc, el mateix president Zapatero s’ha limitat a demanar una acció més decisiva per part de la banda. És així com l’Executiu espanyol es desentén de la responsabilitat que l’hauria de dur a aprofitar qualsevol oportunitat per avançar cap al final d’ETA, cap a la pau. El Govern hauria d’assumir el seu paper i donar la benvinguda a la treva, treballar dur perquè l’alto el foc es converteixi, per fi, en una pau definitiva i estable.
En el cas irlandès, el Govern britànic, tot i optar per la prudència, també va saber moure fitxa tot assenyalant possibles sortides al conflicte o proferint gestos significatius per donar un pas endavant. Una actitud activa en la lluita per la resolució d’un conflicte i de la qual l’Executiu espanyol n’hauria de prendre exemple. El Govern espanyol, doncs, podria fer un salt endavant a través de dos iniciatives que no només afavoririen la pau sinó que, també, són de justícia: acostar els presos al País Basc i reconèixer el dret de l’esquerra independentista basca a presentar-se a les municipals del 22 de maig. Hagués estat inimaginable que, en ple procés de pau, el Govern britànic hagués prohibit la participació del Sinn Féin a les eleccions.
Només amb una actitud de diàleg i una ferma voluntat d’avançar cap a la solució del conflicte per part del Govern espanyol, aconseguirem que ETA abandoni definitivament les armes. No es pot deixar perdre aquesta oportunitat en la lluita per la pau.
