El primer plat del judici més ignominiós des del franquisme a Espanya ja és a taula. La fiscalia general de l’Estat ha proposat les penes pel judici contra els líders del procés, que van portar el país a fer un referèndum i una declaració d’independència l’any passat. I el que demanen és frapant: 25 anys de presó per a Junqueras, 17 pels Jordis i Forcadell i 16 per la resta de presos polítics (Rull, Turull, Romeva, Forn i Bassa). Tots, per rebel·lió. A més, demanen 7 anys i 30.000 euros de multa per malversació de fons per a Mundó, Borràs i Vila, a banda d’inhabilitació per als exmembres de la mesa durant un any i mig, i també una altra multa per a cadascú.
La decisió de la fiscalia de continuar amb la mà dura imposant les penes més greus del codi penal contrasten, una mica, amb les de l’advocacia de l’Estat: 12 anys per Junqueras i entre 7 i 11 per la resta de consellers, per sedició i malversació de fons, no per rebel·lió. Això s’entén com una concessió del govern espanyol, de qui depèn directament l’advocacia de l’Estat. Però mentre que l’independentisme la veu del tot insuficient, l’unionisme la interpreta gairebé com un ultratge a la nació espanyola. Per a Torra, Sánchez és còmplice de la repressió, mentre que per Arrimadas ho és dels “colpistes del procés”.
Per acabar-ho d’adobar, la fiscalia també ha presentat la proposta de penes per a la cúpula policial durant l’1 d’octubre, amb qui s’acarnissa. Demanen a Trapero 11 anys de presó, i a dos alts càrrecs d’Interior d’11 més. Tots tres són acusats de rebel·lió per primera vegada, mentre que la intendent Laplana es queda amb 4 anys per sedició.
Les reaccions no s’han fet esperar, i amb la màxima solemnitat Torra i Torrent han fet una compareixença institucional al Parlament davant de consellers, diputats i familiars de presos. El missatge era clar: el suposat gest de Sánchez és del tot insuficient, la fiscalia actua per venjança i els 177 anys de presó (214 sumant la cúpula policial) als líders del procés no faran tirar la tovallola als dos milions d’independentistes que van votar l’1 d’octubre. Torra ha anunciat hores més tard que no votaran els pressupostos de Sánchez.
Hi ha hagut, avui sí, unitat, i de fet, des de Puigdemont fins la CUP ha demanat fer pinya. Ada Colau i els comuns s’han sumat a la repulsa pels escrits de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Els socialistes catalans, fent el paper habitual de comparsa màxima del PSOE, han defensat que no han manipulat l’advocacia de l’Estat per cap gest. I si fa unes setmanes deien que els semblaven desproporcionats els empresonaments, ara no han estat capaços de dir-ho.
En qualsevol cas, aquest és només el primer plat d’un procés judicial de vergonya màxima. Encara falta el plat principal, el judici en si, i els postres, és a dir, els recursos al TC. Però bé, el ‘gest’ de l’advocacia és només de cara a la galeria i pels pressupostos, i com que la fiscalia i el Suprem són aliens a aquesta contingència, no tindran cap problema a arrasar. Caldrà esperar que els tribunals internacionals i les societats democràtiques no provoquin una indigestió a l’Estat després d’un àpat tan grotesc –però per portar Espanya a aquest col·lapse intestinal explosiu, cal començar a forçar la màquina. I bloquejar els comptes ha de ser només un inici.
