“Vós pareixeu la sirena/que anau per la mar cantant/i jo vaig pel món plorant; /la causa és que em donau pena.” (cançó popular mallorquina)
Conten les llegendes que les sirenes tenien un aspecte pervers però també una veu seductora. A l'edat mitjana començà a presentar-les amb un aspecte de dona-peix, deixant la teoria que fins llavors hi havia hagut, que eren dona-ocell. Més endavant s'atreviren a fer la competència amb les muses; les sirenes sortiren perdedores i des de llavors van romandre a les costes de l'illa de Capri, esperant que algun navegant naufragués.
Quan els mariners s'hi acostaven, en escoltar les cançons seductores de les sirenes no dubtaven acostar-se a l'illa fins que s'estavellaven a les roques per ser devorats per les sirenes.
Existeix la teoria que el nom de sirena procedeix d'una paraula grega que significa “encadenar”. Paraula que fa referència al poder que tenien les sirenes per atreure i retenir als homes amb els seus cants. Actualment, quan es parla de “cants de sirenes” és per avisar del perill de creure's falses promeses i paraules afalagadores.
El nom de sirenes, en temps modern, ha servit per donar nom al so estrident i repetitiu de les ambulàncies, bombers i policia. Un so que encara que hagi perdut la seducció del cant de les sirenes del mar, veiem com els humans prenem la mateixa intuïció: tapar-nos les orelles i deixar que passin de llarg, com devien fer molts mariners per no quedar “encadenats”.
Al llarg dels últims tres-cents anys de la història de Catalunya, no tenim prou dits per comptar els cants de sirena que ens han fet arribar d'ahir enllà, amb falses promeses i paraules afalagadores. I avui encara n'arriben, igual com de demà enllà en seguirem escoltant perquè els d'allà ens volen continuar tenint “encadenats” a Espanya.
Per ser breu només recordaré tres “Cants de Sirena”:
1 – Després d'una estada a Catalunya, el rei Felip III va jurar a Barcelona que respectaria el que s'havia acordat a les Corts Catalanes, sobre els Capítols i Constitucions Catalanes. De moment només eren paraules, ja que no va voler signar-les aquí a casa nostra. S'endugué a Madrid els documents dels Capítols i les Constitucions que havien aprovat les Corts Catalanes, i prometé que tornaria enviar-los a Catalunya un cop signats. Va passar molt temps sense poder aplicar la legislació de les Constitucions i que el rei s'havia endut a Madrid, però davant les protestes i gestions fetes des de Catalunya, al final s'aconseguí la signatura de Felip III. Amb consternació els diputats catalans van veure les moltes modificacions que s'havien fet, encara que el rei havia jurat a Barcelona que manifestaria respecte a tot el que s'havia acordat a les Corts Catalanes. Això passava a final del segle XVII.
2 – En un viatge de Maria Cristina a Barcelona, el general Espartero fou nomenat per formar a Madrid un govern dirigit per ell mateix. Abans de marxar de Barcelona en un manifest adreçat als barcelonins i als catalans deia: “Aunque ausente de vosotros, llevo tan gratos recuerdos de vuestro amor y adhesión a mi persona, que siempre estará dispuesto a corresponder a tan señaladas muestras de aprecio. Vuestro agradecido compatriota: “El Duque de la “Victoria”No passà gaire temps que aquest “agraït” general, manava bombardejar Barcelona. Com si amb aquest bombardeig no n'hi havia prou, el nostre amic Espartero condemnà a la ciutat de Barcelona a una multa de dotze milions per a reconstruir la muralla de la Ciutadella. Vés tu!, quin Cant de sirena ple de paraules afalagadores i promeses sense complir. Això passava a mitjan segle XIX.
3 – El tercer Cant de sirena, tots els catalans actuals el recordem molt bé i se sembla molt al Cant de Sirena del segle XVII. Com vulgar entabanador, un insensat socialista, anomenat Zapatero, volent imitar als seus predecessors, va prometre que respectaria i donaria total suport a l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Tots sabem com acabat tot plegat
I encara ara quan estem treballant per assolir la nostra llibertat, un altre socialista ens vol fer escoltar nous “Cants de sirena” com si no estiguéssim escarmentats de tantes mentides i promeses sense complir a través de tots aquests segles.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ens parla no sé què “d'obrir una etapa de desglaç”, quan sap que per arribar a aquest desglaçament ha d'haver-hi un relaxament en la relació política entre Catalunya i la sacrosanta “unitat” de la seva Espanya. Això sí!, en acabar la reunió amb el nostre President, com a colofó de l'acte i fent honor al “Cant de sirena” que ens vol vendre, ha manifestat “que ha trobat al President molt més cordial del que s'esperava”. No és estrany, ja que es pensava trobar un Puigdemont amb cua i banyes que és com ens veuen, els colonitzadors de més enllà.
I aquest relaxament no existeix ni existirà, mentre faci acords i pacti una entesa amb C's, com tampoc si s'ajunta amb el PP. Tanmateix seria igual encara que formés govern amb Podemos i Izquierda Unida. Ja fa temps que amb els “Cants de sirena” de tots plegats, ens han congelat la sang i és molt difícil aquest “desglaç” de què parla l'entabanador de torn del segle XXI.
A continuació va deixar anar l'anatema sempitern repetit pel PP conjuntament amb el PSOE -que per això sí que van agafats de la mà- “No compartim el full de ruta independentista. Per il·legal”
També va dir: “Volem que la societat catalana voti, però que voti un nou marc de convivència primer i després la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat espanyol” Però de quina relació parla si nosaltres estem formant un nou estat independent per desfer-nos d'Espanya? Si volen una futura relació amb ells, haurà de ser després de la nostra independència.
El líder socialista ha parlat de canviar la constitució, d'un nou finançament per a Catalunya, de competències no traspassades, del repartiment equitatiu del dèficit públic, d’activar el corredor mediterrani…. Paraules i més paraules! Promeses i més promeses. Cants de sirena i més cants de sirena! Vés tu!, més del mateix que ens han dit amb reiterativa insistència, modificant a vegades les paraules per a veure si al final caiem dins la teranyina dels seus cants seductors.
Així doncs Pedro, perquè vens a perdre el temps a Catalunya? Amb la feinada que tens a posar ordre al teu partit
Sempre igual. Els mateixos oferiments que mai és compleixen, perquè moltes coses que ha dit i ha ofert el secretari general del PSOE al nostre President, les hem escoltat a manta. Malament quan un parla en pretèrit, ja que significa que vol aplicar un remei que arriba tard. Els catalans d'això en diem: “quan fou mort, el combregaren”.
Esperem dels nostres polítics que en moment històric com aquest, no quedin embadalits per “Cants de sirena” seductors que els “encadenin”, ans el contrari com bons navegants, que es tapin les orelles i els deixin passar de llarg, per arribar feliçment a Ítaca.
