Més accions contra la política lingüicida del Govern del PP

 
            Una vegada acabada la vaga de fam iniciada per Jubilats per Mallorca i materialitzada durant 26 dies per Jaume Bonet i durant 16 dies per Bartomeu Amengual, aquesta associació ja ha convocat una assemblea general per al 28 d’abril, en la qual es decidiran noves accions per dur a terme a partir de Jubilats per Mallorca i de qualsevol altra organització, persona o grup de persones que hi vulguin col·laborar.
 
            Com que no sé si podré assistir a aquesta reunió, he pensat que des d’aquestes línies podria fer la meva aportació al grup de persones que formen aquesta organització o al conjunt de grups que conformam el poble català, els pobles que tenen com a pròpia la llengua catalana, és a dir, els Països Catalans, i que som els que patim l’intent de genocidi del govern del qui es fa dir president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá. Tot el mal que farà el PP a la llengua pròpia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera el patiran la resta de terres de llengua i cultura catalanes.
 
            He de manifestar que la meva no és una idea original sinó que la vaig llegir a un article de Josep-Lluís Carod Rovira, Més enllà dels rius i de la mar, publicat a El Punt Avui, el dia 1 d’abril, i aquesta apareix al fragment que vos transcric:
 
 “Òmnium, l’Obra i Acció Cultural fan una tasca positiva, però la seva dinàmica acaba sent estrictament regional, “autonòmica”. Són presents en les grans celebracions de cadascú (Premi d’Honor, Octubre, 25 d’abril, Santa Llúcia, Nit de la Cultura a les Balears) i no gaire més, a nivell global de Països Catalans. La vaga promoguda pels Jubilats de Mallorca era i és una bona oportunitat per fer palès l’àmbit de la llengua i la seva unitat. Fóra demanar molt, posem per cas, que aquestes entitats organitzessin, fins a culminar el dia de Sant Jordi, una cadena per la llengua de dejunis simultanis de diverses persones a cada lloc, d’uns pocs dies, de Perpinyà a Alacant, de Maó a Formentera, per visualitzar en una xarxa de ciutats la solidaritat entre els parlants d’un mateix idioma, la seva capacitat de resistència i la seva voluntat de perdurabilitat i normalitat plena en el futur? Mai cap llengua no ha fet un gest simbòlic així i no dubto que la notícia donaria la volta món. Però això ha d’organitzar-ho qui tingui instruments per fer-ho. Gent anònima i gent coneguda en qualsevol àmbit, units pel vincle de la llengua, aconseguirien un ressò inimaginable: futbolistes, cantants, actors, músics, escriptors, empresaris, professors, mestres, pintors, escultors, periodistes, funcionaris, empleats, pagesos, botiguers, paletes, operaris, pescadors, aturats…”
 
            L’únic que he fet ha estat reflexionar i pensar sobre aquesta idea, l’he adaptada a la situació actual i esper que l’organització Jubilats per Mallorca, juntament amb altres, l’acabi de desenvolupar, i si és possible dur-la a terme:
 
            Es tracta d’una cadena de dejunis indefinida pels drets lingüístics, i simultània si és possible. Es posaria en marxa a les Illes, i després es procuraria que això també es dugués a terme al Principat, al País Valencià, a Catalunya Nord, etc. Només parlaré del que hauríem de dur endavant aquí: cada persona que participàs en aquesta cadena de dejunis pels drets lingüístics faria un dejuni de 24 hores i seria substituïda per una altra. Si podem comptar amb un centenar de persones, significa que cada tres mesos, hauria de repetir el dejuni la mateixa persona; si només comptàssim amb trenta, s’hauria de repetir cada mes. Ens falta trobar un lloc que pugui aguantar una cadena indefinida de dejunis, Can Alcover seria una bona opció si existeixen possibilitats econòmiques. Fa falta també una organització paral·lela com la que ha existit amb en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, que ha tingut un excel·lent organitzador a l’ombra, Jaume Vicens, i un grup de persones anònimes que han estat de dia i de nit al costat dels vaguistes. Ens fa falta trobar també aquest grup de persones que acompanyarien els que estiguessin fent la cadena de dejunis. S’haurien de cercar persones de totes les professions i estaments socials, com diu Carod Rovira, per a fer la cadena de dejunis, tant del sexe masculí com del sexe femení.
 
            Aquesta cadena de dejunis, amb el suport d’altres persones, es divulgaria als mitjans de comunicació i pretendria arribar a tots els organismes europeus i mundials possibles, fins que el Govern de les Illes Balears no acabàs de perseguir la llengua catalana, oficial i pròpia de les Illes Balears i dels Països Catalans. Aquesta és una idea, que si es vol, es pot intentar dur a la pràctica. Aquesta idea necessita de totes les altres que estan en marxa i de les que s’hi puguin posar com per exemple, Enllaçats pel català. La lluita serà llarga, però junts vencerem.