- Publicitat -
El ministre de Cultura campant i dimarts vinent, a la Comissió de Cultura, hi tornarem. Tornarem a reclamar, a través del debat d’una iniciativa republicana, la mod
ificació de l’actual percentatge del 21% de l’IVA per als productes culturals per tal de situar-los en el percentatge del 8% anterior al juliol de 2012.
El context econòmic depressiu afecta negativament el sector de les indústries culturals. Les dades són aclaparadores, minva del 12,2% en el nombre de concerts de música en viu, des de 2008, del 23,2% quant al nombre d’espectadors i del 11,3% de facturació. Pel que fa a les arts escèniques, davallada del 10% d’espectadors i recaptació a Barcelona I respecte al cinema, entre els anys 2004 i 2011, una reducció del 32% en la venda d’entrades.
Paral•lelament, els pressupostos generals de l’Estat, han reduït, com a exemple, entre un 25 i un 35% les aportacions al teatre i a la cinematografia, amb la qual cosa l’escenari és aterridor. Es per això que l’increment extraordinari de l’IVA va caure com una llosa el dia que el govern espanyol va aprovar-lo. Des d’aleshores els republicans en tot moment hem reclamat al govern que corregís. Sense èxit. No obstant, ara la nostra demanda arriba a la Comissió de Cultura. Ho defensarem, altra volta, i la resta de grups s’hauran de posicionar. I evidentment, el Grup Popular, el qual encara ara no ha dit si pensa introduir alguna modificació. Si més no, rebaixar una mica el percentatge.
Mai no hem entès la lògica del govern espanyol quant a aquest àmbit en aprovar el Reial Decret del 13 de juliol de 2012 en el qual s’incrementaven els percentatges de l’IVA. Efectivament, el tipus general s’enfilà 3 punts i 2 el reduït. Però per als culturals… fins a 13 punts més!
Ignorava el govern espanyol que pengen 500.000 llocs de treball arreu de l’Estat? De fet, menyspreen la potencialitat econòmica del sector i les conseqüències de la mesura (descens de les contribucions a la Seguretat Social, en la recaptació de l’impost de societats, en l’IRPF i una major despesa en prestacions d’atur). Com pot ser que es prenguin mesures d’aquesta mena, tot obviant com s’ha actuat arreu d’Europa, on l’IVA cultural oscil•la entre el 0% de Noruega al 13% de Portugal i passant per l’Estat francès, el govern del qual el rebaixà al 4,5%. O paga la pena fixar-se en el cas holandès, on el govern davant de les conseqüències que es derivaven d’un increment corregí i el situà en el 6% actual.
Amb tot, què podem esperar pel que fa a la cultura d’un govern que ha enterrat la universalitat de la sanitat i ha privatitzat la justícia?
Dimarts, el Congrés dels Diputats s’haurà de pronunciar. Desgraciadament, la correlació de forces (i el fet que fins al dia d’avui encara no hàgim conegut cap pronunciament favorable a alguna intenció negociadora per part dels diputats del PP de la Comissió de Cultura) no fa preveure res de bo.
El context econòmic depressiu afecta negativament el sector de les indústries culturals. Les dades són aclaparadores, minva del 12,2% en el nombre de concerts de música en viu, des de 2008, del 23,2% quant al nombre d’espectadors i del 11,3% de facturació. Pel que fa a les arts escèniques, davallada del 10% d’espectadors i recaptació a Barcelona I respecte al cinema, entre els anys 2004 i 2011, una reducció del 32% en la venda d’entrades.
Paral•lelament, els pressupostos generals de l’Estat, han reduït, com a exemple, entre un 25 i un 35% les aportacions al teatre i a la cinematografia, amb la qual cosa l’escenari és aterridor. Es per això que l’increment extraordinari de l’IVA va caure com una llosa el dia que el govern espanyol va aprovar-lo. Des d’aleshores els republicans en tot moment hem reclamat al govern que corregís. Sense èxit. No obstant, ara la nostra demanda arriba a la Comissió de Cultura. Ho defensarem, altra volta, i la resta de grups s’hauran de posicionar. I evidentment, el Grup Popular, el qual encara ara no ha dit si pensa introduir alguna modificació. Si més no, rebaixar una mica el percentatge.
Mai no hem entès la lògica del govern espanyol quant a aquest àmbit en aprovar el Reial Decret del 13 de juliol de 2012 en el qual s’incrementaven els percentatges de l’IVA. Efectivament, el tipus general s’enfilà 3 punts i 2 el reduït. Però per als culturals… fins a 13 punts més!
Ignorava el govern espanyol que pengen 500.000 llocs de treball arreu de l’Estat? De fet, menyspreen la potencialitat econòmica del sector i les conseqüències de la mesura (descens de les contribucions a la Seguretat Social, en la recaptació de l’impost de societats, en l’IRPF i una major despesa en prestacions d’atur). Com pot ser que es prenguin mesures d’aquesta mena, tot obviant com s’ha actuat arreu d’Europa, on l’IVA cultural oscil•la entre el 0% de Noruega al 13% de Portugal i passant per l’Estat francès, el govern del qual el rebaixà al 4,5%. O paga la pena fixar-se en el cas holandès, on el govern davant de les conseqüències que es derivaven d’un increment corregí i el situà en el 6% actual.
Amb tot, què podem esperar pel que fa a la cultura d’un govern que ha enterrat la universalitat de la sanitat i ha privatitzat la justícia?
Dimarts, el Congrés dels Diputats s’haurà de pronunciar. Desgraciadament, la correlació de forces (i el fet que fins al dia d’avui encara no hàgim conegut cap pronunciament favorable a alguna intenció negociadora per part dels diputats del PP de la Comissió de Cultura) no fa preveure res de bo.
Publicitat
