Mentides, incompetència i impunitat

Mentre mig món comenta, fins i tot amb detalls, l’estat desastrós de l’economia espanyola i la manca de visió del govern, aquí s’ha anat enganyant a la gent amb frases d’auto-promoció més buides que la butxaca de molts.
 
El rescat d’alguns bancs espanyols sembla que, per començar, pot arribar a necessitar d’uns 40.000 milions d’euros, quantitat que augmentarà quan entrin a la llista de nàufrags un parell d’altres bancs que en el fons són caixes d’estalvis disfrassades per decret.
 
Cap govern del món no vol que els ciutadans s’esverin innecessàriament i les noticies dolentes es dosifiquen i fins i tot es maquillen per no donar un ensurt amb massa brutalitat . El govern espanyol en l’assumpte de Bankia i en tota la situació del rescat bancari ha mentit, que és molt pitjor que dosificar o maquillar. Sembla que la mentida, tal com va dir Soljenitsin de la URSS, ja no és una categoria moral sinó un pilar de l’estat.
 
Quan érem adolescents, els pares ens parlaven dels perills d’anar amb males companyies. Ha arribat el moment de recordar aquests consells i trencar amb mentiders, incompetents i prepotents impunes. També amb els de dintre de casa, que tot s’encomana.