Els principals diaris internacionals van titular: Victòria independentista a Catalunya. Alguns dels diaris econòmics com Financial Times, Wall Street Journal o La Tribune han advertit al govern espanyol de la necessitat de donar una sortida a aquest repte sobiranista. I alguns d'ells acusen a Rajoy d'haver obert a Europa una escletxa de desestabilització en la Mediterrània Occidental.
Les persones que es volen informar amb un mínim d'imparcialitat, com en l'etapa de Franco amb la BBC o Ràdio París, han d'optar pels mitjans internacionals. “Pro independence parties won in 912 municipalities (96%) and 36 districts (86%)” diuen alguns titulars. Llavors, quines són les falses informacions o les no informacions de la premsa espanyola? Primer no s'explica la triple tupinada (pucherazo) electoral. La Societat Civil Catalana, amb el seu president dimitit per denúncia per amenaces feixistes a través de la xarxa, rep l'anunci el mateix dia de les eleccions que ha de suspendre per interferència electoral, la massiva campanya de terror psicològic que arriba a totes les llars de jubilats de Catalunya. D'on va treure els diners una entitat sense socis per fer una campanya que ha estat declarada il·legal quan el mal ja estava fet?/
La junta electoral com a braç partidista del govern central permet una pròrroga pel vot per correu només als militars, no així a la població civil. La mateixa junta no denuncia el govern espanyol per l'obstrucció sistematitzada que ambaixades i consolats fan del vot exterior. D'un cens de 196.000 només va votar 14.700. Almenys un terç de votants que havien mostrat voluntat de fer-ho no van poder. Resultats del vot exterior: dos a u a favor de la independència./ Descomptem totes aquestes cacicades que previsiblement haurien fet pujar dos o tres diputats més a Junts pel sí, i centrem-nos en els resulats finals. Segons la premsa espanyolista: 52,5% de no i només 47,5% de sí. Posats a fer trampes al solitari també podríem dir que el no explícit només rep el 39,5% dels vots. I tots els altres: 60,5%./
Però afinem més. Descomptem, blancs i nuls, els més de 400.000 vots sumats de Catalunya sí que es pot i d'Unió democràtica no s'han pronunciat. I així ho defensen els seus dirigents en rodes de premsa i davant del Parlemnt europeu. Demanen que no els comptin a cap bàndol: “Please do not count us in the block of antiindependence”, avisen. / Llavors el resultat global és: 47,74% de sí, 39,17% de No, i 11,45% ni sí ni no. Per tant en termes estrictament referendaris de blanc o negre 55,88% a favor de la independència i 44,12% en contra./
Fem més aritmètica i juguem a empresa demoscòpica, atribuint votants neutres. En cap enquesta del CEO donava una xifra inferior al 40% dels votants de CSQEP i UDC a favor de la indepednència. Però juguem: només en el cas que sols un 12% aproximat dels votants de Podemos i d'Unió democràtica optessin pel sí en un referèndum, el resultat seria de 50% i 50% equilibrat./
Joan Maragall ja ho digué a Ortega y Gasset el 1909: “Cien veces cantaréis victoria sobre el catalanismo, y otras tantas tocaréis a rebato contra él”. Mentrestant, les condicions objectives de la revolta continuen. Niño Becerra reconeix aquesta setmana que “Catalunya ha donat 220.000 milions d'euros de més des del 1980”. El virus de la protesta econòmica s'extén: “El 9 d'octubre a València manifestació per un nou finançament en un nou País Valencià”. /
Finalment, es posa en evidència la desastrosa gestió de Monago: Extremadura encapçala el ranking del déficit de les comunitats el 2015./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/10/mentides-79630.php
