Mejías o la llavor de l’odi

Una de les grans virtuts de twitter és que, tard o d’hora, les piulades acaben mostrant la veritable talla ètica i intel·lectual de cadascun dels usuaris. Aquest passat cap de setmana hem sabut de quina pasta està feta Carina Mejías, la presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona.
Tot va començar amb les amenaces de dos espanyolistes simpatitzants (i potser també militants) de C´s cap els diputats d'ERC, Joan Tardà i Gabriel Rufiá: “En caso de golpe de Estado sobran farolas en Hospitalet y Cornellà para colgarles”, diu un dels tweets.
Un altre afegeix que “me gustaría ver a Gabriel Rufián y Joan Tardà en Hospitalet y Cornellà tras su mierda de golpe de Estado. Degollados“. Carina Mejías, ha participat de la conversa per indicar a aquests dos usuaris, habituals en les seves converses, que “las noches del sábado son muy divertidas con vosotros. Pero teneis que reconocer que a veces sois crueles“. Mejías ha acompanyat a aquesta frase amb diverses emoticones de cares somrients. Més tard, ha escrit que “me parto“ amb els comentaris llegits.
Això va provocar l’enèrgica reacció tant de Tardà: “Carina Mejías, vols dir que animar gamberros a degollar-nos a Rufián i a mi mateix és democràticament gaire saludable?”, com de Rufián: “Quan Ciutadans es treu la careta”. Alfred Bosch, per la seva banda, ha demanat també la dimissió de Mejías: “Demanaries la meva dimissió si jo hagués dit això, i faries bé”.
Per mirar de disculpar-se, amb un cinisme que fa feredat, com si tot hagués estat fruit d’una “fiebre del sábado noche” la regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que “els meus comentaris no responien a aquest fil que no vaig llegir complet. La meva més ferma condemna a qualsevol manifestació de violència”. Però una lectura acurada del “fil” indica que està mentint, encara que hagi intentat esborrar les desafortunades piulades del seu compte de twitter.
Ciutadans hagués pogut posicionar-se clarament a favor de la no violència condemnant les declaracions i forçant a la dimissió o al cessament de Mejías. Enlloc d’això, el seu líder, Albert Rivera l’ha disculpat malgrat reconèixer “l’error” de la seva regidora. De fet, no és la primera vegada que Mejías dóna mostres de la més absoluta intolerància. En una entrevista al diari Ara del maig passat, va assegurar entre rialles que abans que l’Imax o el Zoo, “enderrocaria el Born Centre Cultural, per partidista”.
És ben curiós que un dels insults que els de Ciudadanos empren més contra els independentistes és el de “talibans”. En canvi, és des de l’espanyolisme radical que representa electoralment C’s que es fan propostes d’arrasar jaciments arqueològics, degollar innocents o penjar dissidents dels fanals: el mateix van fer els talibans amb el president afganès Najibullah. Són precisament ells els que semblen voler aplicar les atrocitats de manual del bon talibà sobre els sobiranistes, per desgràcia tan acostumats a somriure i posar l’altra galta davant les amenaces i provocacions dels violents.
Mejías, com altres dirigents de C’s i el PP, davant la impotència de veure que una majoria de catalans ja han decidit emprendre el seu propi camí al marge de l’estat espanyol, han optat per provar de sembrar la llavor de l’odi a casa nostra. Qui sap si algun dia no recolliran ells mateixos els fruits amargs del que matusserament estan avui conreant.