El president espanyol, però, té la solució per a que ningú repapiegi abans d’hora: en què ens assemblem els extremenys i els catalans? Doncs si a Alange, poble de son padrí, i d’altres poblacions de la Província Nord del Sàhara. I a Santa Coloma i a Barcelona els socialistes treuen un 60% dels vots, és que el partit que s’assembla a Espanya, és el PSOE. Molt bé, home. I a sobre els promet estar al capdavant de les ajudes perquè, al seu moment, no van gaudir de les mateixes oportunitats de desenvolupament. L’espiral de ximpleria aproxima les isòbares. Per això deu ploure tant, darrerament. Per vergonya d’alguna Mare de Déu del sud que, a sobre, deu ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. A la pobra, malgrat orinar aigua beneïda, se la titlla d’imbècil pel simple fet de pixar!
Estic per convidar-los a dinar demà passat. Seuran davant meu, i de l’àpat en primera instància. Abans de començar, xiuxiuejaré el comentari que encapçala aquest article a la meva padrina. I ella, a tall de benedicció, se’ls quedarà mirant fixament. I amb un posat gairebé inexpressiu, els etzibarà: “què poc que saben què és passar una guerra”. Això mateix els dirà l’Elvira.
Durant la sobretaula llegiré l’obvietat impertinent de l’habitual col•laborador dels diumenges als diaris de ponent. Un article titulat “Plou” (permet que et suggereixi canviar l’estil. O bé suggereix que el canviï la Marta Alòs). Desconec si arruixa gaire a Extremadura, de la mateixa manera que desconec si ho fa a Noruega, Bamako o a la Xina Popular. Aquí en canvi anem sobrats. Fins i tot podem omplir la peixera. Recipient del qual, de tant en tant, caldria que algú n’usurpés la bèstia per menjar-se-la amb patates.
