Fa uns dies es van poder sentir unes paraules del ministre de l'interior, per a mi fora de lloc atenent l'alt nivell de pacifisme en que transcorren els diferents moviments i manifestacions a casa nostra.
Va dir: “Hi ha risc de que la frustració independentista degeneri en violència a Catalunya”. En que es basa per fer aquestes declaracions, a no ser que el que es busqui sigui això, que ens barallem entre nosaltres. De fet, sembla que sigui la consigna dintre del missatge de la por que volen implementar, desprès del de que aquest moviment trenca les famílies.
De moment, totes aquestes declaracions només serveixen per generar més disconformitat en com s'està duent el tema des de Madrid.
Ho han intentat… Ho intenten creant problemes de convivència on mai n'hi ha hagut. Ho intenten a l'escola, ho intenten a la societat en general.
La seva ignorància respecte a Catalunya i els catalans, les poques ganes de reconèixer que pot ser si que som diferents, sense que això vulgui dir millors, que pactant quasi be sempre ens podem posar d'acord, els fa equivocar la estratègia per tractar-nos.
La seva tossuderia i inoperància ha fet un globus que es va regenerant i es fa més fort i cada dia és més difícil de controlar i dirigir. Fins i tot, els que ho han de fer aquí han de fer mans i mànigues per seguir anant darrere sense perdre'l de vista.
Van encenent mistos però les espurnes que salten no prenen el foc, senzillament perquè els molts que es manifesten són i viuen en una altra mentalitat i, en cas de voler més calentor, senzillament es donen les mans. Queda per veure si els molts que no es manifesten porten algun material inflamable damunt… Ningú ho pot saber, tot i que és d'esperar que tampoc i, de la mateixa manera, tots s'expressin quan creguin oportú… Tenint molt en compte que «quien calla otorga» i no te cap valor ni dona cap raó desprès voler minimitzar i desprestigiar els resultats.
