Us faig a mans l’article aparegut a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta el juliol del 2011
Tot just encetat l’estiu del 1705, en el context de la guerra de Successió espanyola, a Lisboa es reuneix una flota angloholandesa amb uns deu mil soldats aliats encapçalats pel mateix arxiduc Carles d’Àustria. L’objectiu prioritari és dirigir-se a Barcelona i expulsar-ne les tropes borbòniques.
En passar davant d’Alacant, exigeixen que la ciutat reconegui com a rei el pretendent austríac i, davant la negativa de les autoritats borbòniques, bombardegen la plaça.
L’estol s’atura a Altea, on l’arxiduc és proclamat rei. Curiosament, l’actual escut d’aquesta vila encara conté l’àguila bicèfala de l’Imperi, tradicionalment vinculat, en aquest sentit, a la casa d’Habsburg. I, mentre l’esquadra continua el camí cap a Barcelona (on arribarà el 22 d’agost), una petita part de la flota resta a la Marina donant suport als revoltats que, el 17 d’agost del 1705, desembarquen i ocupen Dénia. Al cap de poques setmanes, arriben a la ciutat de València, on proclamen rei Carles d’Àustria.
La revolta contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V s’estén per tot el Regne de València perquè, en bona mesura, a la qüestió nacional s’hi sumen factors econòmics i socials. D’una banda, els comerciants i menestrals de les ciutats consideren que és l’oportunitat d’expulsar els seus competidors francesos i garantir –al mateix temps– el lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. I, de l’altra, com a general de les forces austriacistes, Joan Baptista Basset promet als llauradors valencians l’exempció de les càrregues i dels tributs senyorials. De fet, la cohesió social d’aquests maulets entorn de la causa del nou rei Carles d’Àustria, permet resistir els primers embats dels exèrcits borbònics, tal com es posa de manifest en la reeixida defensa de Xàtiva el febrer del 1706.
En aquest escenari, però, un cop sembla garantida la seva opció política enfront de la dels borbònics, gran part dels grups socials més privilegiats del Regne consideren que el component social i econòmic de la revolta ha anat massa enllà i exigeixen al monarca l’empresonament de Basset i la restauració dels seus drets feudals. Tant és així que, quan l’exèrcit francoespanyol assoleix la victòria a Almansa i incendia Xàtiva, entra a la ciutat de València i ocupa bona part del Regne sense trobar-hi gaire resistència a causa de la desmobilització dels maulets. I, malauradament, l’alliberament de Basset per ordre de Carles d’Àustria arriba massa tard per capgirar la situació.
