Només cal analitzar les causes òbvies per no haver de ser profeta en la previsió dels efectes. I els efectes són allò que ara tenim i que encara no són res en comparació amb el que presenciarem a mesura que s’acosti l’hora de la veritat, o sigui la veritat de la mentida de la voluntat dels catalans d’independència; la revelació de la mentida que els catalans s’han encarregat d’anar inflant amb lúdica alegria tot aquest temps i que ja comença a esclatar-los als nassos.
És fals que la independència de Catalunya sigui difícil d’aconseguir. Rotundament fals. Només cal voluntat real d’aconseguir-la. Naturalment, aquest no és el cas dels catalans, que amb la seva immaduresa i covardia irreductible ni contemplen assumir mig risc. El fons de la qüestió és la por de la llibertat, tal com apuntava Erich Fromm. Jugar com criatures a voler la independència a còpia d’anar organitzant festetes per mentrestant evitar desobeir i no assumir cap risc per aconseguir-la, suposa anar-se estrenyent un mateix la soga al coll. La broma té data de caducitat, i quan aquesta data arriba no només fas el ridícul, sinó que la criaturada et costa molt cara: el preu que el teu maltractador espanyol t’acabi d’esclafar. I això és exactament el que passarà als catalans. Per subnormals. Si sempre han estat així, si des de la meva adolescència ja em deixava esparverat el seu pujolístic cretinisme caganer, és insensat esperar que ara es produeixi un miracle. Fet i fet, des del primer moment que he escrit sobre la qüestió nacional la meva tesi ha girat sempre entorn d'aquesta senzilla i bàsica idea: no hi haurà independència perquè d’on no n’hi ha no en pot rajar. Cal ser visionari per preveure-ho?
En el moment en què el poble català va decidir contemplar la independència, CiU va tenir mala peça al teler. Des d’aleshores, entabanar el poble li seria menys fàcil. Què fer? El president Mas no ha enganyat en cap moment, i aquest cop el seu engany ha consistit justament en això: no enganyar. Mas, conscient (per experiència exitosa del seu triler partit) de com de rematadament burro arriba a ser aquest poble, veient-se atrapat per la pressió popular un dia va decidir que l’única carta que tenia CiU era no mentir per aconseguir enganyar. No oblidem que històricament CiU no ha sabut fer altra cosa que entabanar. D’això, en són mestres, per bé que cosa gens difícil tenint davant un poble oligofrènic. A Mas només li ha calgut dir la veritat del que pensava fer per enganyar el poble. Als catalans no els calen ni ambigüitats per ser enganyats, perquè fins i tot dient-los la veritat se’ls enganya o, per ser exactes, se’ls dóna pàbul per autoenganyar-se. Mas, i CiU per extensió, aquest cop no han optat per dir ambigüitats, sinó per generar interpretacions entre el poble. Seria el poble català mateix qui amb la seva estupidesa infantil arribaria automàticament a les seves conclusions que l'afavorís sobre les inequívoques paraules del President, unes conclusions estúpidament inspirades en unes declaracions tan clares en el què com inconcretes pel que fa al com de la qüestió. Magistral. Vegem-ho amb els fets.
En primer lloc cal tenir clar que si bé és indiscutible que Mas és qui ha posat la cara en el ridículament anomenat procés, no hem de confondre aquest coratge amb la seva lleialtat al país, perquè ell és de fet lleial al seu partit, CiU. Tinguem clar que Mas no és un patriota. Mas pertany a la casta benestant catalana, i és lleial al partit on pertany i que la representa. Punt final. Mas no trencarà mai de la vida un plat. Mas no transgredirà mai de la vida la llei espanyola, i així ens ho ha fet saber des del primer moment. Per què ho hauria de fer en la seva posició? Dit això, Mas va dir des d’un principi que hi hauria “consulta tant sí com sí”, i alguns mitjans i el poble van voler interpretar 1) que una consulta és el mateix que un referèndum, i 2) que “tant sí com sí” significava que Mas convocaria la consulta tant de manera legal com il·legal si fos necessari (entenent il·legal per violació de la llei espanyola). Com es veu, les interpretacions les ha fet la gent, no pas Mas, que va dir el que va dir i no una altra cosa i, de moment, no veig que hagi traït res del que va dir. Els fets indiquen que Mas en cap moment no ha enganyat ningú. La consulta no se celebrarà, però la seva nova versió, cas de produir-se, seria rigorosament fidel al que va prometre, per més que ara els catalanets posin el crit al cel. La consulta sempre ha estat una pastanaga, conscient CiU que els catalans tenen complex de Bugs Bunny: la consulta ni era vinculant en el seu origen ni ho és amb la nova versió. A tot estirar es pot dir que en el seu origen era un acte de costellada, i que ara, abans de quedar en no res, queda com una costellada d’alumnes de primària, cosa per cert molt apropiada tractant-se d'aquest poble.
Però la cosa és encara més retorçada. Primer Mas va dir que la consulta es faria tant sí com sí, però dies després va afegir que es faria només de manera legal. En aquest cas va entrar en el terreny del com, però va continuar sense precisar-lo. Funambulisme entabanador marca de la casa. Es referia a legal sota la llei espanyola? O legal considerant la legalitat catalana admetent tàcitament que estava disposat a transgredir l’espanyola per fer valer la nostra? En qualsevol cas, tampoc l'aclariment posterior de Mas es pot considerar una traïció, perquè ni tan sols és tracta d’una rectificació de l’inicial “tant sí com sí”. Però, oi que he dit que Mas no transgredirà mai de la vida la llei espanyola? I la cosa és ben trista quan aquesta obediència, quan aquesta no violació de la llei del veí significa insistir patèticament i estúpida a legitimar la democràcia espanyola. Que Europa faci l’orni i legitimi la democràcia espanyola és lamentable, però que siguin els catalans, víctimes del feixisme espanyol, els qui insisteixin a legitimar-la, i a sobre mentre diuen que això forma part del procés per alliberar-se d’Espanya, és com a mínim grotesc. I si com a colofó afegim que Mas per celebrar la consulta s’acull a la part de la llei espanyola que Espanya fins ara no ha tombat (ho farà properament), l’absurd de la trampa al solitari és sensacional. Un acte d'obediència a la llei espanyola que ja és vist per Espanya com una nova desobediència. Es pot demostrar menys voluntat real d'independitzar-se? Es pot tenir menys dignitat?
La mesquinesa infantil dels catalans que ara retreuen a Mas haver descafeïnat la consulta és immensa. Ni el plantejament inicial ni l'actual no serveixen per a una merda, tret que es pretengués fer una demostració de força prèvia a la proclamació d’una DUI, cosa que ni en somnis no passarà, entre altres coses perquè: 1) Òbviament la consulta no se celebrarà 2) Com pot ser creïble una DUI quan CiU ni tan sols ha estat capaç de transgredir la llei espanyola per a la celebració d’una consulta de costellada? 3) Com pot ser creïble una DUI quan CDC ni tan sols ha estat capaç de trencar amb el seu soci espanyolista de coalició? En fi.
Però, per què als catalans la consulta inicial els semblava bé i ara la segona no? Per estupidesa infantil. A còpia de repetició se’ls havia ensinistrat a desitjar una baldufa vermella per Reis, però quan ara se’ls diu que la baldufa no serà vermella sinó groga, posen el crit al cel. Però això no és tot. El més sensacional és que fins i tot en el cas que ara en comptes d’una baldufa se’ls proposés una bicicleta, rebutjarien la bicicleta perquè se’ls ha rentat el cervell amb la idea de rebre una baldufa. És a dir: la consulta com una finalitat i no com un mitjà. Ceguesa idiota del més burro i covardot de P3. Els catalans només volen noves pastanagues. Ni els passa pel cap desobeir, i no voler desobeir Espanya significa no voler la independència. Els catalans són tan fenomenals que retreuen al seu president no haver transgredit la llei espanyola per a la celebració d’una consulta no vinculant, però en canvi s’escandalitzen davant la idea de transgredir amb Espanya per fer una DUI. Els catalans són obedients i desagraïts, i oculten la seva covardia gallejant en l'anonimat de les activitats col·lectives que eternament s'empesquen. Els catalans tenen el president obedient del partit que millor representa el seu tarannà de poble submís, i no ho saben apreciar. El volen obedient i desobedient alhora. D'això, crec que se'n diu esquizofrènia. No saben el que volen perquè, per no saber, ni tan sols no saben que volen continuar marejant la perdiu. Ni saben que no volen la independència.
En definitiva, res no canvia. CiU continua diletant i el poble català continua volent ser entabanat malgrat creure’s, a còpia de repetir-s’ho, que ha madurat i que ja res no l’entabana. En fi. Gossets a qui cal anar llançant un os per rosegar de tant en tant. I si no els el dónes, se’l fabriquen. Perquè, això sí, d’enginy no els en falta. Com a CiU. Un mirall i el seu reflex.
Ricard Biel
