MAS AMB PATATES

Titot, en Francesc Ribera, el cantant i regidor, ha posat damunt la taula l’incomestible  “Mas amb patates” per cruspir-se’l. Farà una llarga digestió, diu. Però se’l menjarà. Un cop endrapat, Mas no serà res. S’haurà acabat. Mas no té els nassos de portar-nos a la independència.
 
Dins l’independentisme es cou la lluita pel poder. Anar darrere de Mas? Vinga, va! La CUP ha provat de desfer JxSí. De trencar-la. S’atribueixen el desgast de Democràcia i Llibertat. S’enorgulleixen del resultat que ha sofert. Tots contra Mas!, era la unanimitat a les assemblees. De manera que se’l menjaran. Però per a mostrar, més encara, les seves limitacions. Per a ser més corrosius.
 
Els de la CUP canvien d’escenari. S’han enfrontat a JxSí al Parlament. Al sanedrí de la política s’han trobat el cos a cos i la puntada baixa. Ells també han engaltat l’esgrima fina i els cops de puny. Ara posaran “les contradiccions” al carrer. Tornaran a discutir amb l’ANC i Òmnium. Per a mostrar el múscul i la força. Davant els embats de Madrid: Qui en tindrà més? Qui s’arrugarà abans?
 
No tothom de la CUP pensa igual. Els d’Endavant troben Mas indigerible. L’haurien de vomitar. Contra el capital s’hi lluita de front. Res d’escamots i batusses guerrilleres. Millor la gran ofensiva. La infantaria, l’artilleria, la cavalleria, l’aire i la marina. Unes noves eleccions, Per què no? La guerra té, endemés, l’eventualitat d’unir i d’enfortir. La CUP podria prendre mal amb tanta subtilesa guerrillera.
 
Així doncs, les hipotètiques eleccions del març han disparat totes les incògnites. El general Endavant prefereix pair bé. Els Titots senten vertigen. És el moment de la responsabilitat, diuen aquests. Seria una fanfarronada perillosa. Que pot enfonsar massa coses. Madrid es llepa els dits veient les eleccions. Les contradiccions dels independentistes són el millor àpat. Els enllaminia el dolç de la lluita de classe batuda en l’escenari autonòmic.
 
És l’escenari de Podem i els Comuns. Un altre front per a la CUP. La responsabilitat dels Titots mira també, aquesta contingència. Les eleccions els podrien amorrar. Els fa pànic l’estampa de l’Ajuntament de Barcelona. Ells darrere els altres. Molt diferent del privilegi actual. Investir Mas té aquesta espina. El dit acusador. El somriure burleta d’aquells. Un galàpet de mal pair. Però no fer-ho és massa arriscat.
 
Avui la CUP és un mar de dubtes. Molt pocs fan com Titot. El secretariat calla. El grup parlamentari juga a l’ambigüitat. Al sí, però no. De manera que hi ha tants caps com barrets. I a Sabadell, ningú sap que passarà.  Jo jugo un pèsol pel seny. Bon Nadal.
 
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 24/12/15