Avui hem sentit el Molt Honorable president Artur Mas a Catalunya Ràdio, d’on n’ha transcendit un propòsit que ha sorprès tothom. Mas està disposat –malgrat que ara mateix afirma no tenir-ne ganes- a tornar a presidir una candidatura a la Generalitat. D’opinions posteriors n’hem sentit de tots colors, però és una bona o una mala notícia? El que podria semblar és un cert retrocés en l’estratègia d’atac (el 10 d’octubre de 2017 vàrem perdre la iniciativa), per introduir el factor del ‘seny’ i la recuperació d’un sobiranisme més moderat, a l’espera del proper embat. Sigui com sigui, i tingui el poder de persuasió que tingui, Mas és un símbol de la Convergència moderna i un líder. I ara mateix, anem molt escassos de líders, si comparem Mas amb Quim Torra. No sabem si aquesta és l’operació que busca Junts per Catalunya, però Mas i Puigdemont s’han trobat recentment per parlar de tot, i sembla que s’estan entenent.
Sobre Puigdemont, sembla predisposat el proper 2 de juliol a presentar-se davant l’Europarlament amb més de 100 busos i gent vinguda d’arreu del Principat en avió que l’acompanyaran per entrar al lloc que li correspon després d’haver guanyat les eleccions europees de manera contundent a Catalunya. Ho farà amb Toni Comín i els hauria d’acompanyar el pres polític Oriol Junqueras, que no podrà fer-ho perquè el Suprem l’ha segrestat i no li ha permès ni tant sols anar a prometre la Constitució al Congrés. Efectivament, cap dels tres podrà entrar a la cambra europea però el sidral que es pot muntar pot ser considerable. El Suprem, mentrestant, també ha confirmat el processament de Toni Comín i Meritxell Serret, l’exconsellera d’Agricultura que ara mateix fa de Delegada del Govern a Brussel·les. El Suprem no té en compte la sentència de Slesvig-Holstein, i sembla que això segueix en les previsions de la defensa dels presos, segons es desprèn de les valoracions que n’ha fet l’advocat Gonzalo Boye.
I mentrestant, la resposta que ha de donar el govern català, l’actor que hauria de tenir més eines però que ara mateix s’identifica com el més feble, no acaba de travar-se. Els Comuns parlamentaris, com era d’esperar, no s’hi avenen mentre paral·lelament una plataforma independentista ha entrat a la Mesa del Parlament una proposta d’ILP per declarar la independència. La Mesa hi ha de donar curs, si ho creu adient, i aleshores aquesta plataforma hauria de recollir 50.000 signatures. No és el primer cop que arriba a la Mesa d’un Parlament presidit per ERC una iniciativa com aquesta, i la veritat és que mai ha acabat massa ben parada, per un motiu o un altre. La pressió unionista serà molt forta. De fet, la patronal Foment del Treball ha carregat avui de manera contundent contra l’ANC per promoure un portal on es recomanen empreses compromeses amb el Procés independentista. Ara estan en punta perquè la candidatura de l’Assemblea ha guanyat per majoria absoluta les eleccions ala Cambra de Comerç. La democràcia i la lliure competència s’haurien de pressuposar, així que els consumidors tenim tot el dret a proposar consumir els productes de les empreses que ens donin la gana.
