Marroc Nuit

Aquests dies esta patint el Govern espanyol una de les seves “pitjors” crisis internacionals. Com ja deveu saber, un grup d’Activistes i Plataformes de Drets Humans al marc de Ceuta i Melilla, estan realitzant diferents protestes al pas fronterer. Al principi, tot indicava que eran realitzades i estaven motivades, com una demanda de resolució pel alliberament d’aquestes ciutats del jou espanyol. Però, no es aixi. L’únic interes que n’hi ha es que com que hi han moltes dones policies i son elles les que els aturen, registren les seves pertinents i fins i tot…els toquen!. Es veu com un atac a les seves “llibertats” individuals i col.lectives. Recordem, que han de passar per la frontera d’Espanya – País D’Europa com Catalunya- , no fos cas que algun lector d’aquests “rara-avis” defensors dels éssers al.liens al seu “llinatge” o “cultura” sortint amb estupideses o el.loqubracions varies. A qualsevol país civilitzat i desenvolupat, la dona ha tingut i encara a de lluitar per que se’ls reconegui els seus drets universals –Com passa a Espanya, cal remarcar-ho ben puntualment – i al Marroc o en el món islàmic, la dona te menys representació o credibilitat que un vice-president tercer d’un Govern. Que farà en Rubalcaba & Company, ja que les relacions “bilateroreinals” dels dos Països son bones i es te que contentar-los a tots o als de sempre.
Que faran, us preguntareu?.
Doncs realitzar una altra baixada de pantalons per l’avenç imparable del fonamentalisme islàmic en terres espanyoles de facto, no fos cas que els titllin de “racistes” o “xenòfobs” i millor que els diguin “integradors” o “multiculturals”, que sona molt millor, oi, que si?. Deixeu de mamar-vos el dit gros i aneu per feina. Torno amb els “rara-avis” que ja es deuen estar estirant dels cabells. Tinc forces amics marroquins antisionistes i públicament salafistes i, es sorprenen que sàpiga tant de la seva cultura i costums. Sempre, amb pregunten en castellà: ¿Como sabes tanto de nosotros?. I jo els hi responc: Me gusta saber con quien estoy hablando. Si seguíssim parlant sortira en algun moment, que el poble d’Israel son el càncer del mon i que es tenen que eliminar. Però n’és un altre tema a debat en un futur.
Prou collonades!.
Lamentablement i de forma desimulada i sinuosa, les dones policies – previ silenci – se’n tornaran cap a un altre destí. Perquè dic “s’entornaran”?. Senzill, ja que, si ni a dins del seu territori i sent membre de les forces policials del estat espanyol, ni tenen dret, ni res. Hauran de tornar-se’n a casa a fregar i esperar que el marit l’estomaqui a bufetades, ja que es l’únic, que entén com a dominador comú, sobre la dona, el home espanyol – o de parla hispànica – poc diferenciat entre ells, dels propis islamistes de soca-rel.
I els que esteu en contra de la creació de la mesquita a Nova York, cal que sapigueu que quan preguin, estaran com sempre dirigits cap a la Meca, o sigui, on estaven situades les Torres Bessones. Que llest que n’és l’Obama, oi?