Un dels reptes de la Universitat és poder aportar elements de reflexió que permetin afrontar els reptes de futur de la nostra societat. Per això, la importància de la investigació, sigui aplicada o no. En un camp més teòric, també podem trobar treballs que ajuden a establir nous enquadres de la realitat social i, per tant, amb el temps poden ser importants per a buscar noves oportunitats de negoci. Un dels treballs que, últimament, he tingut el plaer de conèixer és l’obra de Jordi de San Eugenio, Teoria i mètodes per a marques de territori (Editorial UOC). L’expertesa d’un perfil com el de l’autor, de formació geògraf i periodista, permet teixir un text que aborda un dels reptes més importants que tenen moltes administracions: crear una marca per poder vendre la singularitat del seu entorn a l’exterior.
Atraure noves inversions, turisme, generar entorns emprenedors… són objectius que s’ha de posar qualsevol Administració en un context de crisi generalitzada com aquest, sigui un Ajuntament, un govern autonòmic o un Estat. La creació d’una marca de territori, la plasmació física i mental dels valors i la cultura del lloc per a ser transmesos als públics, és un primer pas per a poder complir aquests objectius, per dotar de personalitat i singularitat un territori i fer-lo atractiu al visitant. L’obra que presenta el doctor San Eugenio, director del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic, ajuda a posar sobre la taula aquest debat, obra la porta als representants públics a reflexionar globalment sobre un aspecte de la gestió que fins fa poc havia quedat en mans dels perfils més marquetinians, oblidant-se així en la tradicional promoció turística d’aspectes tant necessaris a l’hora de definir un territori com la seva estructura demogràfica o el seu capital humà.
En paral·lel a la publicació del treball del geògraf gironí, el periodista Jordi Badia, també professor de la UVic, ha publicat una obra de referència per tots aquells amants de la història de Catalunya i el FC Barcelona, en particular: Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès Editors i Fundació Esport i Ciutadania). L’obra es presentarà al Palau del Parlament el 13 d’octubre a dos quarts de vuit del vespre i significa un dels treballs més complerts sobre la vida política i esportiva de “l’altre president màrtir”. No cal dir el coneixement de la història és un aspecte essencial per a poder definir la singularitat del territori i l’obra de Badia fa un pas més per teixir el discurs de catalanitat que sempre ha rodejat la principal institució esportiva del país, el Barça.
Què és el Barça? Un ambaixador de luxe per Catalunya, una marca que representa uns valors acceptats arreu i que Guardiola i Unicef han entronitzat a la perfecció. La marca “Catalunya” té en el Barça un dels actius més forts, un dels puntals de la seva concreció. Per això, la defensa d’aquesta necessitat de vincular la institució esportiva a la promoció del país, la demanda de no maltractar els valors que han fet del Barça “més que un club al món” i que alguns, ara mateix, volen diluir publicitant altres institucions, legítimes però que són més llunyanes al què fins ara ha representat el club de Joan Gamper.
