Marina Llansana l’encerta

 Reconforta llegir, malgrat  un cert endarreriment perquè aparegué el dia 15, un magnífic article signat per la benvolguda companya Marina Llansana al diari Ara en què sota el títol Què hi hem d’anar a fer, a Madrid? rebla el clau tant en la denúncia del llastimós rol polític dels nacionalistes catalans i del PSC (els uns lliurats al tradicional paper lobbista de certs  interessos econòmics  a Madrid i els altres inutilitzats en viure segrestats per la dependència orgànica al PSOE) com en la demostració de com és d’estèril per als interessos nacionals de les classes populars catalanes el discurs dels sectors independentistes que promouen la no concurrència en les eleccions estatals. Llansana  de manera molt didàctica afirma que cal anar a Madrid a defensar l’estat del benestar perquè “mal ens pesi, encara és allà on es decideix el marc jurídic de bases en matèria de pensions, salaris, salut, condicions de treball, seguretat i immigració”.  Certament, tot i que pugui semblar que tot plegat és d’una evidència irrefutable, bo i atenent algunes opinions desaforades, és bo que, una i altra vegada, es faci didactisme sobre l’acció política, raó per la qual no és gens  sobrer que la columnista hi torni i constati la necessitat de ser presents en el parlament espanyol per batallar per “l’eix mediterrani i per la planificació energètica, per tenir presència directa en els òrgans del govern de la UE i per desencallar el fons de rescat de peatges”.
Evidentment, el llistat  de la feinada a fer és més llarg, però com a mostra de les exigències és prou clar. Finalment, afirma  que a  Madrid, caldrà plantejar-hi  (quan s’escaigui perquè els treballs en el Parlament just s’han iniciat) la negociació del Concert Econòmic. Certament, l’autora de manera prudent no apunta més enllà, possiblement perquè l’experiència dels comportaments porucs de CiU i d’estricta dependència espanyola del PSC, l’obliguen (ens obliguen) a ser-ho.
Amb tot, com a diputat d’Esquerra al Congrés dels Diputats, aquesta mena   d’articles són d’agrair en la mesura que posen en valor justament allò que ha estat el full de ruta i l’acció política del Grup parlamentari, tot i haver hagut de pagar la penyora de les veus mercenàries al servei de la dreta nacionalista  que ens acusen d’obviar l’alliberament nacional.