Marcar paquet, ni que sigui amb cotó

Estava cantat. El president Rajoy   ha dit que no ( i sense ni tant sols un ho sento! de cortesia obligada) a la proposta de l’Artur Mas i el Parlament de Catalunya, el Pacte fiscal. Era d’esperar, ja ho sé, com ho sabíem tots, però   el que  no podríem esperar de cap manera ha estat la forma, i ens fa  preguntar-nos en veu alta  fins quin punt els menyspreus que han acompanyat aquest “no” modificaran, d’una p… vegada, el tarannà dels sobiranistes de Convergència Democràtica que encara creuen possible un pacte amb Espanya.
En primer lloc, Rajoy va esperar Mas a dalt de l’escala i ni tant sols va sortir a rebre’l fins que no hi era ja baixant del vehicle oficial. Era una manera de “contextualitzar” escenogràficament el nivell dels assistents a la reunió. Un que rep des del poder, i que no dóna un sol pas cap al visitant,  i una segon que acut, però amb un nivell inferior i que ha de donar tots els passos per fer possible la reunió.
En segon lloc, des de la Moncloa no han ofert cap explicació de com s’ha desenvolupat la reunió. Únicament un comunicat oficial una hora i mitja després de finalitzar la reunió i les manifestacions sobre la postura del Gobierno davant els mitjans de comunicació per boca d’una presidenta regional del Partido Popular, Sánchez Camacho. Així, es visualitza els diferents nivells que van assistir a la reunió: un president d’Estat  i un governant regional subordinat.
En el món de la política, les formes són sovint el fons. En aquesta reunió les distàncies polítiques i morals entre ambdós assistents han estat, des del començament, insuperables. Des del Gobierno espanyol  s’ha volgut deixar clar  la submissió formal d’un president regional a les directrius del poder real, el seu. Aquesta escenificació  ha estat present des del començament fins el final, però la magnitud del menyspreu no sé si ha estat prou  calibrada pels membres del Gobierno i el Partido Popular. No sé  s’han adonat que menysprear a Mas era menysprear al president que els ciutadans catalans han escollit. Que respondre per boca d’un “segundon” (segundona en aquest cas) feia encara més ampla la rasa. Que la resposta des del comunicat  sembla massa un “ordeno i mando” i poc  un acte protocol·lari de respecte, ja no envers Mas, sinó cap als ciutadans de Catalunya que tenen de les relacions amb Espanya, o de les no relacions,  una visió altra.
Així, però, el senyor Rajoy marca paquet davant el seu partit i la FAES. Ara bé, que en plena crisi, amb una “regió” que d’aquí a quatre dies li dirà que es quedi ell amb la seva mala educació, amb un deute que no pot pagar, amb una crisi social que està apunt d’esclatar-li a les mans… un molt sospita que aquest paquet està farcit de cotó.