Mai com des de ara fa quatre anys –coincidint amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut– l’estat i les diferents estructures de l’estat no havien sigut tan bel•ligerants en contra de Catalunya. És normal doncs què cada dia més persones que mai havien volgut parlar de independència ara ho fan sense cap mena de por.
La fatxendaria espanyola, la manca de tacte i la poca vergonya de culpar sempre els catalans i a Catalunya dels mals d’Espanya, sumat a l’espoli fiscal mantingut any rere any i a totes les mesures que limiten l’autogovern i la identitat pròpia, han fet créixer el sentiment independentista i el tenir clar massivament que així no podem seguir.
Els efectes socials en els serveis bàsics com a conseqüència del maltractament econòmic de Catalunya, ja arriben a qualsevol ciutadà de qualsevol poble o ciutat, i si a sobre et diuen insolidari i lladre fa que els que encara creien en una Espanya federal o federalista canviïn de manera de pensar a marxes forçades. L’encaix de Catalunya amb aquesta Espanya ja no se’l creu ningú perquè a Espanya no hi ha pràcticament ningú que vulgui que sigui possible, i més desprès de les campanyes de desprestigi, de calumnies i mentides sobre Catalunya i els catalans que s’han llençat.
Però, el que pot representar qué el 51% de catalans ja optaria per la secessió d’Espanya no ens pot enlluernar. És obvi que, primer, això s’ha de transformar en vots reals i, donat el cas, en el procés cap a la sobirania abundaran les dificultats. Per començar, ens trobarem amb els atacs dels que no en són partidaris, que no són pocs.
Segur que també aniran sorgint veus com les de l’exministre Josep Piqué menystenint la raó de fons de l’avanç de l’independentisme a l’afirmar que “la gent davant la crisi està preocupada i busca la sortida més fàcil” és mofar-se d’una gran part de la ciutadania catalana que la mou tot un cúmul de vexacions econòmiques i socials que, ara, ja tothom pot ser-ne coneixedor.
Per no parlar del medis de comunicació que s’erigeixen en representants de l’espanyolitat més rància, uniformista i excloent que, sense que se’ls hi tingui que dir, atiaran el foc per fer por a afegir a les incerteses pròpies que tota secessió pot comportar.
Malgrat tot, però, tot indica que si es nega el pacte fiscal el sentiment independentista creixerà encara més.
De moment, però, el que podem tenir ben clar és que la ciutadania catalana majoritàriament està a favor d’avançar cap a la sobirania plena, i això hauria de marcar el camí per avançar d’una manera sòlida i real pel següent pas.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
