El dijous 30 de setembre es complien 80 dies de vaga de fam d’un ampli grup de maputxes a Xile. Alguns d’ells estan ingressats en centres hospitalaris on, a mig camí entre la vida i la mort, reben tractament en contra de la seva voluntat. Amb aquesta actuació defensen les seves terres ancestrals i protesten contra la militarització del seu territori, contra l’aplicació de la llei antiterrorista i contra els judicis davant dels tribunals militars. En aquest sentit, poca cosa ha canviat des de l’època de la dictadura de Pinochet.
Des del nostre punt de vista, la nostra consciència, l’esperit general del dret, els principis fonamentals de la Unió Europea i els acords entre Xile i la UE, ens obliguen a intervenir en la qüestió. Per aquesta raó, en la reunió de la Delegació parlamentària UE-Xile al Parlament Europeu, vaig demanar explicacions a l’ambaixador xilè davant les institucions europees.
El representant diplomàtic ens va informar que les màximes institucions del seu país estan treballant amb un ampli consens per eliminar la doble jurisdicció civil i militar, de tal manera que els tribunals militars només puguin jutjar militars. Simultàniament, però, també va reconèixer que la modificació de la llei antiterrorista és una qüestió força més complicada.
En la meva rèplica, vaig expressar la meva satisfacció pel consens que semblen haver obtingut en l’àmbit de la doble jurisdicció, però també vaig suggerir que seria convenient treballar amb la mateixa intensitat en la modificació de la legislació antiterrorista. Finalment, vaig subratllar que, més enllà de qualsevol consideració jurídica i legal, estem davant d’un problema d’extrema urgència humanitària i que, evidentment, la mort de qualsevol maputxe tindria conseqüències molt greus en les relacions entre la UE i Xile. Per aquesta raó, vaig fer saber que des del nostre grup parlamentari (Verds-ALE) ens plantegem la possibilitat de sol·licitar una resolució humanitària d’urgència en el proper ple d’Estrasburg.
Aleshores, dirigint-se directament a la presidenta de la delegació parlamentària europea (la socialista espanyola, María Muñiz), l’ambaixador xilè va insistir en les dificultats que presenta la legislació antiterrorista en molts estats. I, curiosament (o no), la presidenta de la delegació va aclarir que es comprometia personalment a que el Parlament Europeu no aprovés cap mesura contrària als interessos de Xile.
Davant de tot plegat, la pregunta és obligada: si el missatge que l’ambaixador xilè transmetrà al seu govern és que la presidenta de la delegació parlamentària europea es compromet personalment a què no s’aprovi cap resolució contrària als interessos de Xile (pel que es pot entendre, ni tan sols en el cas que es produeixi alguna mort entre els vaguistes de fam maputxes), de què serveix una delegació parlamentària UE-Xile que no es posiciona davant d’un problema humanitari d’aquesta magnitud?
