Manual col·laboratiu dels que vulgueu treballar el 12o o el 6d

Vagi per davant que el dret a activar-se per les causes depèn dels límits que cadascú hi pugui o vulgui posar. Alguns arrisquen diners, feina, imatge, o tot un conjunt d’elements materials i immaterials en això de promoure les causes que creu justes, i els límits individuals, normalment, son inqüestionables. Els que considereu justa la causa de l’emancipació nacional, i la d’avançar cap un estat propi, alguns sereu també militants de les causes més iconogràfiques de l’embat entre Espanya i Catalunya. I la simbologia, òbviament, és també als dies festius. No en va, el 12 d’octubre, és el dia de la Festa Nacional a Espanya, com reconeix el propi l’ Estatut dels Treballadors, i el 6 de desembre, el de la Constitució  Espanyola, precisament aquella en la que no ens hi volen tal com som i com ens sentim. No entraré en valorar si són adeqüades o no les dates, ni en puritats històriques. Com amb les banderes, senyeres i estelades, n’hi ha per a tots els gustos. Precisament per això, i perquè alguns piuladors m’han fet suggeriments de tot tipus, que cadascú decideixi quina opció i el per què. L’afany doncs, fer pedagogia col·laborativa i senzilla a tot el que hi vulgui participar.
Fa anys que els independentistes de cor i de cap exerceixen el dret a treballar els dies assenyalats al calendari de festes estatals, i ja s’han empescat fórmules de tot tipus per exercir l’activisme diguem-ne “laboral”. En tot cas, em permeto d’explicar, sense que sigui un llistat excloent ni limitat, un seguit d’elements que us pot ajudar a exercir aquest activisme. Els degans, molts silenciosos, feu-ho col·laboratiu si us ho voleu, amb comentaris i aportacions que ho enriqueixin.
Fa forces anys que m’activo per causes diverses, i com a treballòleg que soc, sempre he pensat que el dret a la conciliació moral amb la feina hauria de ser recollit a la legislació laboral formalment. Dic moral si bé alguns la veureu com ideològica en molts casos – i aquest en especial -, matís que es pot acceptar en general. Cert és que té moltes accepcions això, i que pot ser arriscat llençar-ho a l’arena d’aquesta forma. En el treball, com a qualsevol espai de la vida, hi cap la picaresca. Però en tot cas, els límits i condicions per l’exercici d’un dret, son qüestió a debatre just abans del seu reconeixement o instauració. Val a dir que he dit formalment reconegut, perquè hi ha exemples en els efectes col·laterals que té l’exercici d’un dret en principi il·legítim per part d’ algú a la feina, i la raó dels quals és un activisme concret; amb visió àmplia, podem parlar de vagues, activisme religiós, i d’altres.
Dit això, hi ha tres grans grups a considerar. Els dos primers, en els que la resolució és ben senzilla, atès que normativament no té massa complicació, i és més aviat un tema d’intendència personal, familiar o personal (o potser també, de mercat). Es tracta, per una banda, dels que sou autònoms, emprenedors o bé empresaris, que podeu optar per treballar, ja sigui a porta oberta o tancada, en funció del tipus d’activitat. Heu de tenir en compte però, que els que tingueu establiments oberts al públic haureu de complir la legislació sobre horaris comercials, si bé, aquesta no impedeix que pugueu fer tasques d’intendència o preparació al vostre establiment. Per l’altra banda, els que no treballeu per causes diverses. En aquest cas, l’activisme el podeu portar al terreny del fer proselitisme o activisme en els diferents moviments – socials, associatius, culturals i polítics – que es mouen en aquest terreny. Fins i tot, inventant etiquetes i piulades diverses, element que s’ha mostrat prou efectiu els darrers anys en els canvis polítics a diversos països.
El tercer grup és el de les persones treballadores i empresàries. Ho dic així perquè en aquests casos, la capacitat de fer l’activisme, i degut a la manca d’una regulació estrictu sensu, provindrà de la capacitat d’acordar una fórmula coherent entre interès econòmic i interès personal. Les festivitats al món del treball tenen raó de ser per una banda, amb el degut descans que han de tenir els treballadors i la necessitat de confegir un calendari laboral, i per l’altra, amb les tradicions històriques, culturals, i també, òbviament, polítiques. Quan hom parla de les festivitats, es tracta de dies que, essent no laborables no són recuperables i són retribuïts. Sense entrar en el factor dels que son substituïbles o no, res impedeix que per mutu acord es pugui modificar el calendari laboral entre les parts, a títol individual o col·lectiu. I si ja era així, la tant anunciada flexibilitat laboral que ens ha portat la darrera reforma laboral, encara ho consolida més. Dit això, i de fet, com succeeix moltes vegades per raó de la pròpia activitat ordinària a les empreses, es pot acordar treballar un dia festiu entre les parts a canvi de traslladar la festivitat un altre dia. Això succeeix ja així en sistemes de treball a torns, en establiments comercials, i en moltes activitats, o bé també, quan l’activitat ho exigeix.
L’acord de substitució del festiu es pot fixar al calendari laboral de que disposi l’empresa, si existeix, o bé, en un document on les parts concreten el dia de recuperació (i els més convençuts, el motiu).
Una especificitat es pot donar quan una empresa decideix prendre la iniciativa i no tots els treballadors hi son d’acord. Hi ha l’opció de portar-ho a la negociació col·lectiva amb el Comitè d’Empresa o els Delegats de Personal si existeixen, per bé que malgrat hi hagués un acord concret en aquest aspecte, la coherència amb el tarannà, i lògicament, amb la conciliació moral de la que us parlava, ha de fer que puguin també exercir el seu dret a celebrar la festivitat aquells que vulguin.
Aquestes notes, que no pretenen ser full de ruta de cap tipus, sinó que pretenen modestament donar orientacions breus, les enriquireu amb les vostres aportacions i experiències, ja sigui en aquest bloc o als microblogs on sovint ens llegim i enriquim entre tots. Per tant, fem que sigui col·laboratiu i positiu, que és l’esperit que un servidor va poder observar a la gran festa del #11set2012 d’enguany.