Hem d’aturar el procés de desballestament de l’estat del benestar, però a partir de la realitat catalana de l’any 2011, no fos cas que algú pretengués reviure els anys de l’obiolisme. Expliquem-nos: fa temps que hi ha qui avisa (qui avisa no és traïdor, que es diu) sobre la patacada, sobre la penyora que ens pretenen fer pagar per tal de poder sortir de la crisi. Una penyora que passa per l’afebliment de les estructures públiques (educació, sanitat i dependència) i la consolidació d’un marc de relacions laborals caracteritzat per la precarietat contractual i salarial en un oceà de milions d’aturats que van configurant una societat cada vegada per dualitzada.
D’aquí que ens sigui del tot imprescindible fer modificar les decisions preses pel govern català a través de l’acció parlamentària, però sobretot al carrer, mobilitzant-nos. El grau d’indignació de la ciutadania creix, la qual cosa fa creure que la manifestació que es convocarà el dia 14 de maig a Barcelona pot arribar a ser molt i molt nombrosa. A les bones o a les males, hem de fer veure al govern Mas que amb la cohesió social no s’hi juga. I punt.
Ara bé, tampoc no podem acceptar que part de l’esquerra política o sindical pretengués tornar als temps de l’obiolisme en què tots els mals que patia el nostre país tenien -segons aquest discurs espanyolista encunyat pel PSC- origen i causes exlussives en el pujolisme, tot obviant l’espoli fiscal espanyol. Aleshores, tenien les de guanyar perquè tot just el republicanisme independentista havia endegat el trajecte polític i la croada ideològica del significat de l’espoli fiscal.
Que no ens pretenguin, doncs, ara, fer-nos fer una regressió en el temps. De l’escac a l’estat del benestar català en són responsables el govern de centre-dreta del president Mas i el govern espanyol (“rebajar impuestos es de izquierdas”, recordareu que va dir Rodríguez Zapatero quan va suprimir l’impost de patrimoni), que ha fet de cavall de Troia del capitalisme financer especulatiu i dels grans bancs. Així, doncs, que no se’ns pretengui fer reviure temps passats. Cal combatre el centre-dreta català que no defensa a ultrança l’estat del benestat, que s’abona a treballar per a escenaris futurs de més privatitzacions, però alhora hem de denunciar i fer sentir la indignació catalana al govern espanyol que actua d’igual manera i que perpetua, també, l’ofec econòmic de Catalunya.
Les manifestacions han d’acabar a la plaça Sant Jaume, però de camí han d’aturar-se davant de la delegació del govern espanyol, perquè ells són responsables, també, de les desgràcies que patim.
Manipulacions o retorns a les maneres de fer de l’obiolisme, no!
