Proves inventades, guerra bruta, detencions il·lícites… el judici als presos polítics ho tindrà tot. Mentre Human Rights Watch es lamentava avui que encara no hi hagi cap policia espanyol condemnat per la violència de l'1-O, avui teníem notícia que Jordi Cuixart impugnarà les imatges que la Fiscalia aporta com a prova al Tribunal Suprem perquè estan manipulades. El vídeo de la polèmica manifestació davant la seu d'Economia el 20 de setembre de 2017 'contenen traces' de l'intent d'intervenció que hi va haver aquell mateix dia a la seu de la CUP. Tot ben muntat per intentar fer florir un brot violència que no va existir ni en un lloc ni en l'altre.
“Menteixen. En cada escrit. En cada prova. En cada declaració. Per això desemmascararem la seva farsa”, ha etzibat avui el número dos d'Òmnium, i cap visible de l'entitat en absència de Cuixart, Marcel Mauri. L'arribada del judici coincideix en el temps amb les detencions que s'han produït aquesta setmana a Girona, unes detencions que estan en disputa, car sembla ser que no comptaven amb l'aval judicial. Ho recordava avui el TSJC, però el ministre Marlaska ha contradit el tribunal espanyol a Catalunya i ha indicat que la policia va actuar com a científica. Els advocats dels detinguts han alertat de l'abús de poder policial, i a la Universitat de Girona es produeix la segona nit consecutiva de tancada per protegir una persona que està amenaçada de detenció.
Institucionalment parlant, Pere Aragonès i Elsa Artadi, que sembla ser que ja té un peu i mig a Barcelona, intenten aprofundir en la bilateralitat amb el govern espanyol obrint espais de diàleg amb Calvo. El problema és que, al sortir, uns diuen una cosa i els altres una altra. Des de l'exterior ens han sorprès les declaracions de Iannis Varufakis, que ha denunciat la presència de presos polítics a Espanya. Pel que fa a l'àmbit de Podemos, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón han aixecat la destral de guerra, i el líder omnipotent i omnipresent de la formació presentarà candidatura interna a les primàries per la Comunitat de Madrid, per desplaçar la del seu teòric amic, Errejón. A Catalunya, la formació, fora de l'àmbit del col·lectiu 'Sobiranistes' d'Elisenda Alamany, segueix la seva particular involució a remolc d'una ICV en plena deriva ideològica. D'altra banda, des de l'entorn convergent la Crida Nacional s'ha constituït formalment com a partit, amb l'aval de Ferran Mascarell, Gemma Geis, Saloua Laouaji i Ramon Maria Piqué, que són els que figuren al registre. El nou xoc amb el PDECat està servit.
