MANIFESTACIÓ PEL SENY

Ja fa un any del 9N, qualificat d’insubordinació dins la legalitat. Es va procedir al marge de la llei i sense conseqüències jurídiques. Fa riure doncs, penalitzar-lo. Era un “com si”. Una ficció política, pròpia d’un Dalínisme divinament tocat de l’ala.
 
En el 9N, tothom va treballar de valent, els coordinadors, els presidents i membres de mesa, els ajuntaments, els centres escolars i municipals, etc. Va ser una mobilització de l’ANC i Òmnium, de militants de partit i de voluntaris convençuts. Hi havia els mètodes de seguretat i d’ordre, els procediments de validació i recompte i els ordinadors que fiscalitzaven la bondat i el rigor del procés. El 9N va ser quasi un referèndum de veritat.
 
En el 9N es va produir una unitat d’acció de partits, institucions i societat, que creava un nou espai sobirà. Ho vulguin o bé no els de Catalunya Sí Que Es Pot aleshores varen actuar al marge del pacte que reclamen amb Madrid i varen  exercir la sobirania que només reconeixen en el dret i que subordinen, després, a l’estat espanyol.
 
Aquesta unitat d’acció que engrescava s’ha embotonat després del 27S. Ara no flueix. D’una banda, Junts pel Sí no té la majoria i els deu diputats de la CUP no desencallen. D’alta banda, les organitzacions ocupen el Parlament, perquè han entrat de la mà dels partits, i es troben atrapades en el joc parlamentari. El moviment social està a l’expectativa de la institució i es respira un aire d’atzucac.
 
Irremissiblement anem a unes noves eleccions, al març. Les espanyoles del 20D no ajuden. Embussen més. La CUP no s’hi presenta. La resta s’haurà de barallar, com en qualsevol comtessa, per l’espai electoral. Els convençuts ja ho estan. Cada partit provarà de mostrar la seva força amb els indecisos. Haurà de significar-se, comparar  i mostrar el guany. Posar-se a ressaltar diferències i desqualificar, quan hi ha un objectiu superior, no és la millor estratègia. Perquè segurament no s’adobarà la unitat.
 
La qüestió del lideratge és essencial. Qui dirigeix? La CUP? Junts pel Sí? Per què un vet a Mas? És Mas més responsable que els seus consellers? Més que Convergència? Quan diem Mas, ens referim a la persona o bé a la política i als programes? Fins on Mas és corrupte?
 
Investir Mas flota sobre la CUP com una espasa de Dàmocles. Podria ser una trencadissa monumental de l’esquerra que ells representen. D’altra banda, Convergència i Junts pel Sí no hi renunciaran. Moltíssims voldrien manifestar, obertament, la seva opinió.
 
Més que mai necessitem la veu de les organitzacions per a posar seny i desembolicar. Avui el seu rol és difícil, diferent. Posar-se al carrer per exigir a l’estat és una cosa. Disciplinar als parlamentaris una altra. Tanmateix anem al març sense discussió i convé aturar-ho. L’ANC,  Òmnium i les diverses organitzacions haurien de debatre-ho i sortir al carrer per exigir amb contundència un pacte de responsabilitat nacional.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 6/11/15