La normalització lingüística d'una situació remet a la normal utilització d'una llengua en els diferents àmbits de la vida en societat: carrer, escola, administració i mitjans. Quatre eixos que han intentat atacar reiteradament des de fa anys els que no volen que es parle, s'escriga o es pense en valencià. Els mateixos, com deia l'Ovidi, que no volen que es parle, es pense o s'escriga.
Ens trobem de cap en el segle XXI i som ja ben conscients que no tots els mals vénen d'Almansa. Els nostres mals, tant lingüístics com socials, vénen dels qui han procurat fer del País Valencià un producte del folklorisme més ranci i un territori assimilat.
Van matar els mitjans públics en la nostra llengua: primer TV3 i RAC1; després la nostra, RTVV, amb excuses barroeres d'una crisi que ens han creat ells a cop de taulell. Ja era oficial, als valencians no ens quedava cap mitja públic en la nostra llengua. Però el govern de la Generalitat, amb el vist i plau de l'Estat, no volia quedar-se ací, havia de rematar la feina. Ara li tocava a l'escola.
És per això que a finals de l'any passat, en veure el PP la possible i propera eixida de les institucions valencianes, el govern de la Generalitat planteja l'últim atac: la supressió de línies educatives amb l'excusa de la crisi i, per suposat, majoritàriament línies en valencià. Amb un desplegament de l'oferta en l'educació ja de per sí pobra en tots els terrenys (que no la demanda: veiem tots els anys com milers de joves que volen estudiar en valencià no poden per falta de places), aquesta era la peça final de la jugada anti-valenciana.
La joventut valenciana està farta, diem prou. Diem prou al folklorisme ranci impulsat pel PP que arracona i minoritza la nostra llengua. Diem prou a la vergonya que ha suposat durant anys seguir el joc a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, una colla d'indocumentats (cap d'ells filòleg) que intenta buscar la diferència entre el nostre valencià i el que es parla a Catalunya, les Illes, la Franja i el Rosselló. Diem prou a l'intent d'inventar assignatures per adoctrinar els xiquets en el seu folklorisme rònec. Diem prou a no tindre mitjans públics en la nostra llengua. Diem prou a no poder estudiar amb normalitat en valencià.
JOVES PEL VALENCIÀ
Mitjans, administració, escola i carrer.
Col·lectius de joves:
Assemblea de joves (A.J.) de Castelló de la Ribera
A.J. Pro-Ràdio Lliure
A.J. Meruts
A.J. Patraix
A.J. Greixers
A.J de Castelló-Renaix!
A.J. Benissa
A.J. Nules
Assemblea Cau del Llop
Assemblea de Poblenou de Benitatxell
Associació Juvenil l'Espurna de Betxí
Joves Socarrel Cocentaina
Joves Serra de Mariola
Ateneu de l'Estació
Casal Popular de Vila-Real
Casal Popular d'Alzira
Casal Popular d'Atzeneta
Reviscola
Joves pel Dret a Decidir
Independència Total
La Cosa Nostra Castelló
Sindicats estudiantils:
Bloc d'Estudiants agermanats (BEA)
Front d'Estudiants del País Valencià (FEPV)
Acontracorrent València (ACC)
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-UJI (SEPC-UJI)
Front d'Estudiants per la Universitat Pública (FEUP-UJI)
Acontracorrent Castelló
Front d'Estudiants Unificat- València (FEU- Vlc)
Front d'Estudiants Unificat d'Alcoi (FEU-Alcoi)
Front d'Estudiants Unificat d'Ontinyent (FEU-Ontinyent)
Front d'Estudiants Unificat d'Alacant (FEU-Alc)
Front d'Estudiants de les Comarques del Sud (FECS)
Sindicato de Estudiantes Independiente (SEI-Elx)
Sindicato de Estudiantes Miguel Hernández (SEMH)
